Un llibre exemplar

He sentit a la ràdio que un 15 per cent de barcelonins no disposen de cap mena de calefacció; alguns d'aquests sí que en tenen, però han de triar entre la calefacció o el menjar. Si no m'erro, això significa 300.000 persones. A la culta, civilitzada i europeista Barcelona. És esborronador. I indignant. De coses així tracta un llibre fonamental: Vivències sociopolítiques i treball social, de Rosa Domènech. L'autora ha dedicat a treball social tota la seva vida. Les seves vivències causen admiració: com pot haver fet tantes coses una sola persona? Però ultra això hi ha les dades aclaparadores de la feina que hi ha per fer, i no sols això sinó que a partir d'una solvència contrastada, Rosa Domènech analitza el treball social de l'administració en tots els àmbits: la conselleria de Serveis Socials de la Generalitat, de l'Ajuntament de Barcelona, de la Diputació de Barcelona, sense oblidar la resta del país i fins i tot alguns indrets del territori espanyol. Domènech ens explica àmpliament qui era Josep Pallach i la seva filiació al pallaquisme, estroncat per la mort prematura d'aquest dirigent, a qui encara trobem a faltar. I és així com es mulla en àmbits socials que coneix bé i sobre els quals opina sense engavanyaments, des del moviment dels indignats fins a l'anàlisi de l'estat del benestar. Llibres com aquest ens donen moltes més dades i molta més energia que tants discursos fatus de persones que, per mor de la política, tenen sempre un micro arran de boca. Els fantasmes i les fantasmades que hem d'aguantar als noticiaris sovintegen, tot i que algunes vegades siguin evidents emètics. Ho dic, és clar, sense menyscapte dels bons polítics i gent de bé que s'ha compromès en la cosa pública. Fa pocs dies, el nostre savi de guàrdia, Mas-Colell, deia, indignat, que “no aclucarem el cap davant de ningú”, en una sorprenent accepció del verb aclucar (invito l'intel·ligent Ramon Solsona a fer-ne una anàlisi). El vam entendre molt bé, però. La pobresa que denuncia Rosa Domènech i la dignitat de Mas-Colell són, aquests sí, els rems per navegar en mar picada i hostil, per seguir la metàfora predilecta del president.