Corrupteles

Bárcenas, Palau, Pretòria, Manga, aeroports sense viatgers, Noos, pensionistes milionaris que han treballat tota la vida en aquella caixa, càrrecs electes amb sous de nou mil euros al mes que no posen els peus a la seu de l'administració que els paga, més que dos cops l'any per a complir l'expedient… I ens perdem en un embolic que torpedina il·lusions.

Aquests dies de dir molt al facebook que “la corrupció no pot entelar la noblesa del desig sobiranista” em miro el melic i recordo moltes converses. I ara farem allò de “l'amic de l'amic de la meva cosina m'explicava que”… I recordo converses on un exarquitecte tècnic municipal em recordava que diverses empreses contractades per l'ajuntament on treballava li deien “si vols poso uns milers d'euros més al pressupost i et vinc a canviar la gespa del jardí de casa teva”, “no t'has de canviar les portes de casa?”, i tot pel fet d'haver aconsellat l'ajuntament contractar l'empresa X per a fer el pavelló municipal, arreglar els jardins del poble, fer l'obra de l'escola de música nova… O aquell col·lega cap de comunicació d'un altre ajuntament que em reconeixia que de cada contractació que feia de feines de publicitat o comunicació, li reportaven un tant per cent del contracte amb l'empresa subcontractada en qüestió.

Això ha passat i passa amb persones que NO són càrrecs electes, que no són polítics, sinó càrrecs de confiança o fins i tot tècnics municipals i que han conviscut amb les corrupteles a escala local. I si anem estirant fils veurem com altres amics i saludats miren d'estalviar-se pagar impostos amb xanxullets diversos, treure profit de l'amistat amb un regidor o secretari general, i potinejades vàries amb allò de l'avantatgisme. Un amic, molt honest en la política, em deia que cal fer foc nou, apartar de la gestió pública la corrupció, ser més estricte del que tocaria per arrencar d'arrel allò que malmet el bon nom de la gestió pública. I jo, que l'animo, i li desitjo sort. I l'aconsello si m'ho permet: comença a les escoles!