Navarro i la segona transició
Amb una doble jugada, valenta però molt agosarada, Pere Navarro aquesta darrera setmana s'ha convertit en protagonista de la vida política del país, fins i tot de l'Estat, i ha assenyalat el camí dels socialistes catalans en el procés de regeneració del PSC i en la capacitat d'aglutinar les diverses sensibilitats que el formen. Sens dubte, avui la formació que lidera l'exalcalde de Terrassa pot mostrar una cohesió molt superior a la que lluïa els darrers anys, avui és quan Navarro ha estat capaç de marcar territori i creure, i fer creure, que ha arribat el moment de la segona transició.
La setmana passada des d'aquest davantal celebrava la proposta reformista de la corona, però pocs dies després el discurs socialista ha demostrat que això és una aposta seriosa i que es creuen amb capacitat de liderar, o almenys d'intervenir amb notable protagonisme, en el procés obert de la necessària segona transició de l'Estat espanyol, un pas possibilista i ferm per, també, definir el futur de Catalunya.
Talment, Navarro ha estat valent i ha marcat territori, sobretot dins el seu partit, on calia situar les coses a lloc i expressar que el PSC pot ser capaç d'encapçalar el centreesquerra català, des de propostes innovadores i amb plena llibertat enfront dels altres partits germans de la península. A més, ha finit amb el dubte del possible paper de Carmen Chacón entre bambolines, invocant el servei a un programa concret i al projecte col·lectiu per sobre de les ambicions personals. Quasi es podria dir que l'antiga ministra de la Guerra ha estat convidada ha aixecar el cul de la bancada de diputats a les Corts i començar a buscar-se un lloc en les properes llistes de la candidatura del PSOE per Jaén, si vol continuar la seva carrera a la recerca del no-res.
La declaració d'independència dels socialistes catalans de la disciplina del PSOE ha estat el millor servei que podien fer en el procés cap al dret a decidir i, des de la seva perspectiva, el més preuat exemple que es creuen el projecte federal que diuen que defensen.
La proposta de ratificació de la moció madrilenya al Parlament demostra que comencen a saber on van i el que els cal fer per recuperar l'espai perdut. Segur que en el futur proper tindrem força ocasions de parlar de Pere Navarro quan, de ben segur, el mapa polític de Catalunya i de l'Estat patirà una forta sacsejada.
