Gran antílop

Jeff Rann organitza safaris. Per si no ho recorden, va ser en un dels seus campaments de Botswana on el rei dels espanyols va trencar-se el maluc. Si tenen un ordinador, una tauleta o un smartphone al davant i entren a rannsafaris.com i van a les habitacions dels trofeus (trophyrooms), veuran molts dels animals que els seus clients han caçat. En els temps de Hemingway, devien fer poques fotos. Suposo que més d'un cop havien de conformar-se clavant en una paret les banyes, la calavera o el cap de l'animal dissecat. Avui, tots es fotografien al costat de l'animal mort. Per què no ho haurien de fer? Si és dels que tenen banyes, molts tenen tendència a agafar-li les banyes. Si és un hipopòtam o un cocodril, abans de fotografiar-lo, li obren la boca amb l'ajuda d'un pal. No sé per què, potser perquè es vegin els ullals o les dents. Hi ha fotografies on, darrere de l'animal mort, veiem un sol caçador; a d'altres, veiem parelles o grups de tres o quatre o cinc persones, com una família o com una colla d'amics. La majoria somriuen. Em fixo en una on hi ha una dona que podria ser l'amiga del rei. Però no l'és. S'hi assembla, però és una mica més granadeta. Té els cabells rossos com ella, duu un body ajustat que acaba just on comença la regatera dels pits, generosos com no ha estat amb l'animal que ha matat fa uns moments, un antílop de banyes llarguíssimes. Aguanta una escopeta amb mira telescòpica en una mà. Té l'altra mà posada sobre el clatell de l'animal. Deu tenir un nom més concret. Un antílop no sé què. No passa res, de la dona no en sabem ni això. Les banyes de l'antílop són molt llargues i molt esmolades i molt corbades. S'enfilen més amunt del braç de la dona i la de l'esquerra sembla que li fregui la cara. Va haver-hi un temps que la cacera tenia una aurèola aristocràtica. En aquell temps, nens com jo dormien en una habitació amb parets de papers pintats que simulaven escenes d'una cacera de la guilla a càrrec de lords anglesos. Ara, tot això ha degenerat. Ai! Què en farem, del rei i dels toros?