Productes de proximitat

Sembla que torna a rebrotar una mena d'alarma alimentària, força significativa, arreu del vell continent. Una vegada més, fa la sensació que torna a emergir –en la galàxia europea– el fantasma, l'ombra allargada de la síndrome de la vaques boges. En aquesta cas seria la utilització de la carn de cavall –de no massa qualitat i amb restes de productes no aptes per al consum humà– en plats preparats de contingut carni, quan en els etiquetatges respectius es certificava que aquests precuinats en qüestió només contenien carn de vedella.

L'amenaça del frau alimentari, a gran escala, sempre ha portat la Unió Europea de corcoll. De fet, aquesta és una llarga història de mai acabar. Així, d'ençà del, ja molt llunyà, 1 de gener del 1993, quan, amb l'aplicació de l'Acta Única Europea, quedaven suprimides les fronteres interiors de la UE i, en conseqüència, els controls sanitaris entre els estats membres deixaven d'existir, les precaucions per tal de garantir un correcte examen dels productes per al consum humà s'han incrementat molt; fins i tot s'han sofisticat amb mil i una lleis i directives comunitàries d'obligat compliment. Però, a l'hora de la veritat, ves per on, ha quedat un bri de dubte, del sofert consumidor –bombardejat per una publicitat cada dia més reeixida– sobre si tal o tal menja composta o preparació alimentària és, de debò, allò que descriu la literatura sanitària de l'etiquetatge. Copsant, constatant aquest panorama, en què amb la mundialització abassegadora dels darrers temps els grans grups agroalimentaris (amb el suport de potents fons d'inversions) aconsegueixen situar-se per damunt de les regles del joc marcades per majoria, no hi ha dubte que el millor antídot per evitar el frau alimentari i, sobretot, per no patir-ne les conseqüències, és l'alternativa dels productes de proximitat. Aquesta opció de proximitat també implica un suport decidit al model de comerç català, de trama urbana, de tota la vida, que ara sembla que el govern espanyol vol bandejar. Enfront d'aquests darrers escàndols alimentaris és bàsic, és indispensable exigir, per llei, als nostres representats polítics, la traçabilitat de la carn en les etiquetes dels plats preparats. És plenament de sentit comú que el consumidor/ciutadà cada dia sigui més exigent, però també més intel·ligent, elegint els productes de proximitat, especialment amb les coses de menjar, amb les quals no es pot jugar.