Felip V a Figueres

El rei tòtem de l'espanyolisme, aquell que a Xàtiva tenen penjat de cap per avall, es va casar a Figueres el 1701. Els figuerencs que s'interessen per aquestes coses ho saben des que Eduard Rodeja, membre fundador de l'Institut d'Estudis Empordanesos i professor de dibuix del Ramon Muntaner de la vila, ho va deixar escrit. Ara Pere Gifre –l'investigador doctor Gifre–, un altre professor i director de l'IEE, ho ha recordat en una conferència erudita sobre el nostre primer Borbó, a més que ha documentat les diguem-ne dues visites més que féu a la ciutat. Una, fugint de Barcelona, amb el seu exèrcit arribaren a Figueres afamats i la vila els va vendre aliments, i posteriorment encara una altra vegada; aquestes dues visites no van pas ser simpàtiques com ho fou la primera, que la ciutat l'acotxà càlidament. Ara pengem-nos de l'ensabonada oficial: el rei tenia 18 anys, la promesa no coneguda, 13, i la va veure quan l'anà a esperar cap a la Jonquera disfressat de palafrener. I és que ella patí mal de mar quan venia de la Savoia natal, i volgué desembarcar a Niça i seguir en carruatge (ja és marejar-se optar per més de 500 km fent tomballons!). Per això el nét de Lluís XIV, que s'havia de casar –coses dels capítols– en territori espanyol, es decidí per la primera vila ídem que na M. Lluïsa i el seguici trobessin passada la frontera. L'àpat fou hispano(catalano?)francès, i la noieta s'enfadà molt quan els factòtums de la cort espanyola acomiadaren les dames italianes de companyia i les substituïren per espanyoles (l'obsessió espanyolitzadora ve de lluny: fins i tot la muller del promotor del Decret de Nova Panta en patí els efectes!). Aquesta primera emprenyada reial i domèstica li costà al rei gruar, sol al llit, tres dies per poder copular amb la jove; esperava, conill i com el duc de Palma: triple inutilitat. Etc. Pere Gifre encara ha localitzat quatre figuerencs importants, soi disant botiflers (no era, com avui, cap desqualificació, ans al contrari), però la història la fan –la testimonien– els vencedors i els veïns austracistes queden nebulòsics. I ara digueu: per afegir al de Dalí, com és que Figueres no té un itinerari turisticocultural borbònic, o botifler, o felipista?: Sant Pere, on es va casar; els llocs del carrer de la Jonquera on va estar-se; les residències dels ínclits botiflers, alguna al carrer Magre, i tot el que hom podria inventar-se –ho han fet a Salzburg amb Mozart–, com ara el menú de la boda que oferirien els restaurants. A veure, Marta...