Sense miraments

Els veïns del parc Central de Girona només es poden sentir com cornuts que a sobre han de pagar el beure. Després d'haver estat durant quatre anys, dia i nit, víctimes del soroll i tots els inconvenients de les obres de TAV, i de lluitar, amb poc èxit, contra Adif perquè respectés el seu descans, ara les brigades municipals els treuen part de l'única barrera que separa els seus habitatges de les tanques metàl·liques, el soroll, la pols i el desori de les obres del TAV. Dilluns al matí, primer amb la mirada atònita i després amb indignació, els veïns no van poder aturar la tala d'una dotzena d'arbres supervivents del que havia estat el parc Central. S'havia arribat a l'acord de tallar només sis arbres per obrir un pas d'accés a l'estació del TAV, però algú o es va excedir o va trair la confiança que els veïns havien dipositat en els representants municipals. Després del que han patit, no es mereixen una mica més de respecte?