Globalització

Què és més normal? Dinar en una botiga de mobles, comprar-se un jersei d'una firma catalana fet a Taiwan, o que es detectin restes d'excrements en una remesa de pastissos de xocolata comercialitzats per la cadena de mobles on pots menjar? Estranys o no, els tres exemples són reals, i una conseqüència directa de la globalització. A aquest ritme, potser algun dia els restaurants vendran teles i sofàs que, com tot, acabaran sent fabricats per operaris sobreexplotats i amb ganes de traslladar la seva queixa amb allò que tinguin més a mà, ja sigui un aparell electrònic d'última generació o un pastís amb el qual fer tastar el gust pudent de la globalització al primer món que tant se n'aprofita com els ignora. Tampoc seria tan estrany, no troben?