Dones

Avui, aquest article hauria de publicar-se acompanyat d'una foto. O d'unes quantes. D'aquelles instantànies que han passat a la història gràcies a artistes que van ser compromesos, com Dorothea Lange o Walker Evans, i que van retratar l'aspra realitat que els envoltava, que van anar a cercar-la, que no van deixar de transmetre, en el si del dolor i la precarietat, una espurna de veritat i de bellesa. Avui, en aquest article, haurien de parlar la mare i els fills de la Família en el comtat de Tulare, dignes a pesar de tots els entrebancs, o aquella altra mare, intensa en la mirada, desprotegida Migrant mother de Lange, protagonista d'una de les sèries més impressionants del segle XX. La mare de Nipomo, a Califòrnia, que l'any 1936 va oferir un rostre a la Depressió, a través d'un seguit d'imatges, alguna de les quals són ara icones d'aquells temps amargs. Em quedo amb aquella en la qual es palpa la galta amb la mà mentre mira un futur que no presagia res de bo, amb els dos fills grans que s'amaguen rere les seves espatlles encara protectores i amb un de petit, que encara mama, a la falda. No hi ha res que expliqui millor aquest estat d'incertesa i que ens informi amb més veracitat de la tristor que la mirada d'aquesta dona sense nom. I, tot i això, en els seus ulls foscos, hi brilla encara una espurna de dies més amables, amb modestes comoditats, en lluita contra l'adversitat.

També hi ha bellesa profunda, allunyada dels cànons, en el posat altiu i poderós, i alhora distès, en un descans de la feina, d'unes treballadores d'una filatura americana que bé podrien ser les dones que van morir cremades, avui fa cent cinc anys, a la Cotton Textile Factory de Nova York. L'atractiu d'aquestes dones és en el davantal brut de tantes hores al teler, en el seu cos amagat sota els vestits de treball, però, sobretot, en la serenor oceànica del fons dels ulls. Repten la càmera i es mengen la nostra mirada històrica amb una vitalitat que no s'esvaeix. Amb ells, per elles, un homenatge a totes les dones que avui lluiten i es rebel·len contra la mesquinesa i l'oblit. Sal de la terra, que no defalleixen, dones, cuirassa endolcida per una mirada fèrtil.