El preu d'una alcaldia
Hi ha en joc l'alcaldia de la tercera ciutat de Catalunya; i això és notícia.Tot fa pensar que Garcia Albiol té els dies comptats com a alcalde popular de Badalona; res gratuït, quan el fracàs i la manca de compliment del programa expressat des d'una opció de trencadissa social han demostrat que no és el mateix cultivar els baixos instints d'una societat invertebrada que governar amb responsabilitat, fins amb un pressupost tant migrat que ni tan sols permet la compra indirecta de vots. Després de la seva victòria a les urnes, a les darreres municipals, Albiol ha tingut l'oportunitat de governar, però la realitat és que per tirar endavant una ciutat no n'hi ha prou amb un lideratge sustentat en la lectura esbiaixada de la realitat que l'envolta.
Governar Badalona mai no ha estat fàcil i tot evidencia l'assignatura pendent de vertebrar trenta-quatre barris molt castigats pel franquisme depredador i amb una immigració gens homogènia. La crònica de l'etapa democràtica inscriu la ciutat com a la més gran de tot l'Estat que tingué alcalde comunista, un carismàtic i estimat batlle que aglutinà moltes esperances. Després, setze anys de govern d'un autoritari i intel·ligent alcalde socialista que guanyava eleccions però no era gens estimat. Del parèntesi posterior no en parlaré, però tot portà a lliurar l'alcaldia als populars, en una anormalitat política en el conjunt de Catalunya. D'inconfessables lluites nasqué una situació insostenible.
Ara cal reconduir la governabilitat i fer pinya per armar l'esperit ciutadà, en el context d'una realitat catalana en la qual el Partit Popular és el que és. Amatents a una primera crida d'Iniciativa, socialistes i convergents creuen arribada l'hora, tot i la dificultat de consensuar el perfil d'un regidor que encapçali la proposta. Terrible dilema, quan les històries d'un passat massa recent mantenen obertes algunes ferides i els personalismes no juguen a favor de la generositat política. El bienni futur pesa a la contra d'un batlle que pugui aprofitar la plataforma per després defensar interessos propis. La proposta d'un alcalde de baix perfil polític és bona, però potser encara seria millor la d'un candidat que es comprometés a no participar en la següent contesa electoral.
Sigui com sigui, la ciutat no pot esperar més i Catalunya no es pot permetre tenir un alcalde popular governant la seva tercera ciutat.
