La soledat del corredor de fons
L'etapa de Mas com a polític de primera fila és una constant llei de l'endurança. Tot i haver guanyat les eleccions, Mas va veure com per dues vegades consecutives el tripartit li barrava la presidència de la Generalitat. El seu primer mandat com a president (2010-2012) va coincidir amb una època de colossal caiguda econòmica. Amb tots els interessos que se li puguin retreure (¿quin és el governant que no en té?), Mas va saber escoltar les palpitacions socials i, en un gir de dignitat política, va presentar un nou full de ruta cap a la transició nacional i va convocar eleccions per avaluar el grau de suport electoral a aquesta proposta de canvi.
Però, avui, Mas és el centre de totes les dianes. Està amenaçat per militars que impunement demanen un judici sumari contra ell (forma eufemística per no dir afusellament). Està difamat per mitjans de comunicació que han comptat amb la impagable col·laboració del Ministeri de l'Interior. Està torpedinat pel constant foc amic de Duran i Lleida. Deu estar espantat de veure com al circ del partit li creixen nans corruptes. Està isolat per aquells sectors empresarials que només volien que tot canviés perquè res no canviés. Es troba atrapat en una tessitura de fiscalització política per part de tots els aparats de poder de l'Estat i en una situació d'asfíxia econòmica d'una Generalitat que ni tan sols pot acudir als mercats per vendre deute. Està obturat per una lògica parlamentària en què CiU es menjarà tots els marrons de la legislatura. Es troba amb l'agenda absolutament intervinguda pels piquets i espontanis que l'esperen a cadascun dels seus actes públics. S'enfronta amb la contradicció pragmàtica d'haver de retallar i, al mateix temps, haver de demanar crèdit polític a la població retallada.
Mas experimenta la terrible soledat del corredor de fons. Però la seva figura té la poderosa virtut d'interpel·lar-nos. Cada cop es fa més perillós, injust i irresponsable deixar-lo caure en mans dels sectors autoritaris. Els involucionistes saben que Mas és una pedra miliar dels plantejaments democràtics de futur i intenten destruir-lo com sigui i al preu que sigui. Més enllà del signe polític de cadascú i en paral·lel a totes les objeccions que es puguin o s'hagin de fer al president, Mas necessita un urgent i merescut blindatge polític i social, una ratificació en nom de la democràcia. Amb Mas hi ha moltes facultats democràtiques en joc.
