Apunts vaticans

L'eminent, radical i castigat teòleg Leonardo Boff apostava com a papa pel caputxí Sean O'Malley, cardenal de Boston que s'allunya dels fastos i la porpra i que vesteix, sovint, hàbits franciscans. També era un dels favorits de les votacions populars de La Stampa, de tal manera que fins i tot n'hi havia que parlaven d'un primer Francesc al setial de sant Pere. Hi serà, hi haurà un Francesc, però no serà l'autèntic, sinó un succedani. Això és el que pensa Horacio Verbitsky al diari argentí Página 12. Ell en diu ersatz, que és una paraula alemanya de difícil traducció i que es pot entendre com les farinetes que una mare amb dificultats ofereix als seus fills per mig amagar la gana amb una barreja que no conté proteïna però sí prou fècula per distreure'ls.

En aquest Francesc que és una mica Poulidor –el que queda segon–, que diuen que va renunciar abans d'hora, ara fa vuit anys, a la possibilitat del papat, que va presentar la renúncia com a arquebisbe per motius d'edat, que ha fet broma amb els cardenals (“que Déu us perdoni”) pel seu hipotètic lapsus, en aquest Francesc s'hi acumula un desig bastant general dels catòlics per tornar als orígens, als més genuïns. Als que parlen de comunitat i entrega, als que s'allunyen de les intrigues i aposten per l'amor, als que valoren el missatge cristià com una aposta radical per una vida en la qual el proïsme no és una paraula vana sinó una convicció.

Ja ho veurem. Mentrestant, dues perles de la premsa internacional, per riure una mica. La del britànic Daily Mirror, que titulava així l'elecció de Bergoglio: “La nova mà de Déu”, fent referència, és clar, a la mà divina que els va pispar aquell partit del Mundial de Mèxic. I la de Vanity Fair. En la revista de vanitats americana, parlaven del “guanyador en la recerca del proper top del món catòlic”. Com si es tractés d'un festival de la cançó melòdica. I una última reflexió: mai com fins ara la tria d'un sant pare no s'havia assemblat tant –vista des del públic– a un concurs universal en el qual competien banderes i sentiments nacionals. Els argentins feien voleiar l'albiceleste com si es tractés d'una victòria futbolística.