Les falles diabòliques
Diu que un home havia amenaçat de cremar-se en protesta contra una falla en què hi havia representades algunes divinitats de l'olimp hindú, i ha estat a punt d'aconseguir-ho. Això obre una dimensió inèdita a la festa major de València, un element inexcusable de la qual és la crema de monuments construïts amb materials combustibles, però mai amb la intenció que ningú hi prengués mal. La immolació com a acte de protesta prové de l'Orient Llunyà i, per art de globalització, aviat ens el trobarem a la porta de casa; fins a l'extrem que per poc no fa un macabre maridatge amb les festes josefines d'enguany. És d'agrair però que el fanàtic volgués mostrar el seu disgust pel procediment de ruixar-se de gasolina i calar-se foc, actitud que contrasta amb la de fanàtics d'altres credos, que el primer que pensen és a liquidar l'autor de la blasfèmia i també qualsevol que passi per allà. Ni tots els déus són iguals, ni totes les religions valen el mateix, ni tots els fidels es comporten de la mateixa manera: val la pena tenir-ho en compte en aquests temps de relativisme moral i deixadesa intel·lectual. És cert, això sí, que tots els sistemes religiosos desconfien del sentit de l'humor i miren de lligar-lo curt; de tota manera, solen deixar una porta oberta a la transgressió, en ocasions assenyalades, com ara les mateixes falles. Dues associacions hinduistes que hi ha a València havien demanat, i han aconseguit en part, que la falla en qüestió fos indultada perquè fóra «un sacrilegi sense precedents»; doncs resulta que es tracta d'això: de cometre sacrilegis, d'ofendre sensibilitats i de riure-se'n de tot plegat. Si paressin una mica d'atenció als seus convilatans, veurien que el coneixement que aquests tenen de Ganeixa, déu de la saviesa —representat amb un cos humà de quatre braços i un cap d'elefant amb un únic ullal— és més aviat limitat, i que la intenció d'ofendre tendeix a zero; però és que en cas que la intenció hi fos, haurien de prendre paciència, perquè això és el que hi ha. No deixarem de fer caricatures, ni d'explicar acudits, ni de dir ximpleries perquè qui sap si algú es pot sentir ofès, cosa que indefectiblement passarà quan tota mena de cultes, creences i supersticions s'empadronen a casa nostra. Tenen tots el dret a sentir-se ofesos —fins i tot a advertir-nos que podem anar a l'infern, o reencarnar-nos en un llangardaix— però nosaltres no tenim el deure d'ajustar les nostres vides a les regles del primer que esvalota.
