Capitomba

No hi havia hagut mai un papa jesuïta, sant Ignasi no estava per glòries, però per acabar la capitomba el jesuïta s'ha posat Francesc d'Assís, un sant tan admirable com el basc, però carregat d'una poètica única amb la germana pobresa.

Cada dia en sabem una de nova, d'aquest papa. La primera de totes, i més d'un no hi ha caigut, és que s'ha proclamat bisbe de Roma. Una prova la tenim en el fet que sortit de papa elegit se'n va anar a Santa Maria la Major a pregar en aquella capella on hi ha la Salvació del Poble Romà. Tornant a casa, es va aturar a pagar el preu de la seva estada de cardenal que anava a votar.

Ha sortit a la plaça de Sant Pere amb casulla, ha dit als argentins que no es gastin calés per anar-lo a veure i els donin als pobres, i no m'allargo més perquè cada dia en saps una de nova.

Suposo que els primers papes, tots màrtirs, devien ser tant a terra plana o molt més que aquest, però no m'imagino cap moment a la història de l'Església amb un home tan sàviament espontani com el que tenim al Vaticà. Potser als papes de l'edat del ferro, uns bestiotes que se les feien entre Teodores i Maròzies, no sé com els anava el cerimonial, però no t'imagines Innocenci III rebent sant Francesc com si anessin junts de costellada, i el que podria ser el més ximple de la història, el papa Borja, bo i fent el ximple prou s'ho feia valer.

Després que Cavour s'empassés els Estats Pontificis, els papes han estat gent seriosa, tancada al Vaticà.

Complint el principi de Peters, havien perdut poder temporal i gallejaven com mai del poder espiritual que tenien, únic al món. El papa havia esdevingut gairebé una icona en els dies de Pius XII.

En Joan XXIII fou aire fresc, a aquell vell panxut ni tan sols no li calia sortir del Vaticà per donar joia a l'Església. I ara no m'aturo en els altres papes perquè tenim el que tenim i em penso que amb una bona empenteta de l'Esperit Sant, que no té gaire costum de ficar-se als conclaves, respectant la llibertat dels purpurats. No tinc més espai per parlar-ne. El papa haurà de manar voltat de mosques vironeres i Déu faci que tot esdevingui la mirada jovenívola d'un sant Francesc, ai amb les cinc llagues de Jesús al cos.