Santa innocència

La presumpció d'innocència és paral·lela a la presumpció de culpabilitat, i les dues són absolutament legítimes. M'explico: si a una persona la justícia li imputa un delicte, és perquè hi ha la presumpció, gairebé sempre basada en proves, que aital persona l'ha comès. Però fins que no es dicti una sentència condemnatòria ferma, l'imputat té dret a la presumpció d'innocència. Perquè no és la societat qui l'ha de jutjar i imposar-li, si cal, una pena, sinó els tribunals. Ocorre que, molt sovint, des d'alguns mitjans d'informació es presenta la persona imputada ja com a delinqüent confés, i tothom creu que és culpable. Això fa pensar en el paper que tenim els mitjans en general en aquest tipus d'afers, atès que, més d'un cop, determinades informacions, per la naturalesa del seu contingut, han posat en marxa els mecanismes judicials. Amb tot, la presumpció d'innocència és un dels puntals de la democràcia, per més que se la menystingui. Hi ho és perquè és, sobretot, l'antítesi del linxament. S'entén que, vist l'actual panorama de citacions, imputacions, defraudacions a Hisenda i altres tramoies i embulls, costi una mica aplicar-la. Ahir al matí, TV3 va mostrar un vídeo del Ministeri de l'Interior en què es veia com un gos llop de la Guàrdia Civil descobria, sota el matalàs del llit d'un exsindicalista de la UGT, l'estoig d'una antiga màquina d'escriure portàtil amb 82.000 euros, presumptament provinents del tripijoc dels ERO d'Andalusia, i per la qual cosa el jutge que porta el cas l'ha enviat a la presó.

Aquí a casa nostra, el fins no fa gaire denominat "oasi català" ha quedat completament colgat sota la sorra del desert de la corrupció i els escàndols. La llista d'assumptes tèrbols que posen en qüestió la nostra honorabilitat és més llarga que un dia sense pa, i la majoria de noms que hi consten la fan, a més de llarga, esfereïdora. I això, enmig d'una crisi econòmica que no sembla tenir aturador.

Però, sí, hi ha d'haver presumpció d'innocència fins que no es demostri el contrari, i aplicable a tothom, des de l'acusat de robar una gallina fins a qui ha dut a Suïssa el feix de milions que s'havia embutxacat fent trampes. El que passa és que només reclamen la preceptiva presumpció aquells que més números tenen perquè els sigui negada. Cosa que no vol dir, en absolut, que no se'ls l'hagi d'atorgar.