Catalunya vista des d'Escòcia
Acostumats com estem els catalans a emmirallar-nos en altres realitats nacionals per veure què podem aplicar o què no hem d'aplicar al nostre cas, imaginem-nos per una vegada la situació inversa. Imaginem el primer ministre escocès, que ja ha anunciat la data del referèndum per la independència d'Escòcia, observant el procés caòtic que se segueix a Catalunya, un país incapaç d'articular una estratègia conjunta pel dret a decidir.
L'SNP (Partit Nacional Escocès) tampoc no ho ha tingut fàcil en les últimes dècades i s'ha hagut d'enfrontar, mentre dibuixava l'horitzó de la independència, amb la resta de forces polítiques adversàries: els tories, els laboristes i els liberals, un conjunt tallat pel patró unionista. Mentrestant, només comptant amb ajudes puntuals dels verds, Salmond ha aconseguit millorar les condicions de la devolution (el model d'autonomies espanyol en versió britànica) i, per exemple, ha assolit la gratuïtat de les taxes universitàries, entre d'altres millores de l'estat del benestar. Així, Salmond ha passat d'ésser oposició discreta a encapçalar el govern i a ser respectat pels seus i pels altres, inclòs el primer ministre britànic Cameron, amb qui s'ha assegut en una taula de negociació per pactar el referèndum. Salmond, que ha liderat un procés progressiu i generalitzat d'aproximació a la sobirania per a Escòcia, no deu entendre per què a Catalunya el camí de la independència va ple d'accidents que tenen a veure amb la regressió de la sobirania. No deu entendre per què, en aquests moments decisius, el conjunt de les forces polítiques catalanes es dediquen més a marcar diferències tàctiques entre si que a compartir un full de ruta en comú. No deu entendre per què el president Mas no disposa de prou d'autoritat moral malgrat que, de paraula i de fet, és el primer president de la Generalitat de l'edat contemporània que no s'ha arronsat en la defensa de la dignitat nacional. No deu entendre per què la suposada societat civil no és capaç d'articular cap proposta de suport al procés més efectiva i determinant que fer una cadena humana.
Des d'Escòcia es deuen preguntar quins ànims tindran els catalans l'Onze de Setembre del 2014, una setmana abans del referèndum a Escòcia. Aquell dia, quan els catalans tornin cap a casa després de la manifestació ritual o de la cadena humana o de qualsevol altra idea de boy scout, ho faran entonant en veu baixa aquella cançó premonitòria del Quico Pi de la Serra: “No patiu, que no passarà res...”
