Pugons catalans

El columnista del diari Abc Juan Manuel de Prada publicava ahir un curiós article en què, sota el títol El triunfo de la demogresca, rescatava un paràgraf d'una crònica parlamentària de Wenceslao Fernández Flórez escrita l'any 1933, que De Prada considerava d'absoluta actualitat. Fernández Flórez comparava els membres del govern espanyol amb les formigues, i els diputats catalans amb els pugons. «Las hormigas cuidan a los pulgones, los sacan por las mañanas, los colocan en las plantas más sabrosas, les dejan hacer allí lo que les da la gana: sorber el zumo, tomar el sol pasearse, amarse... (...) ¿Qué les exigen a cambio de esto? Casi nada. El pulgón exuda un líquido azucarado del que la hormiga es tan golosa que por conseguirlo y saborearlo descuida a veces hasta el cuidado de sus propias larvas (...). Aleshores De Prada explicava «Para que los diputados catalanes exuden ese «sí» dulce, meloso, apetecible que apuntala su precaria mayoría se ha sacado Zapatero del magín ese chocolate del loro. Los diputados catalanes segregan votos; Cataluña segrega votos.» I conclou que això resumeix tot el finançament autonòmic. Finançament que, segons De Prada, és l'argúcia política que s'ha inventat Zapatero perquè els paganos estiguem entretinguts mentre ens furten el diner de la butxaca. Com es pot veure, en aquest inacabable serial sempre ha d'haver-hi algun culpable català; que s'hagi repescat un text de l'any 1933 per establir un matemàtic paral·lelisme amb el govern espanyol i els diputats catalans d'ara mateix, penso que deu voler dir alguna cosa. I alguna cosa més del que deixava anar De Prada en el seu article. Estic esperant que aparegui el requadre d'Antonio Burgos, també a l'Abc, sobre el tema perquè, sens dubte, tindrà la seva gràcia. Recordem que d'ell és la frase «no son nadie esos trincando», en referència als polítics catalans de fa una dècada quan anaven a Madrid. Madrid, una comunitat que, vegeu El Mundo, aporta el triple que la Generalitat de Catalunya al fons de solidaritat.