Tots hi perdem

Els grans teatres públics catalans han de tancar sales o fer-ho temporalment per ajustar-se al pressupost retallat, però hem de suposar que sobreviuran. Hi ha empreses teatrals privades que, evidentment, pateixen la crisi, però encara tenen recursos per sobreviure, de moment. Parlaré d'aquells que fan teatre (o d'altres espectacles relacionats amb la paraula) en petites sales, a vegades en centres culturals, també en escoles i biblioteques. Gent que està fent (malauradament ho està deixant de fer, però no he volgut escriure han fet per no donar per fet que això s'acaba) una gran tasca cultural inventant maneres teatrals en petit format, difonent la tradició poètica, pensant en alguns casos la manera d'arribar al públic infantil, sempre tan agraït, però a la vegada necessitat d'una atenció i una intenció especials. Gent que ha fet aquesta feina cobrant preus que mai no enriqueixen i rebent ajuts que, en tot cas, ajuden a sobreviure. No cal que expliqui el perquè, però el cas és que des de fa un temps els centres culturals, les escoles, les biblioteques i els petits teatres no reben ni un duro i no tenen diners per contractar-los. Ells tampoc no reben cap ajut i tampoc no se'ls paga l'import de les subvencions concedides anteriorment. Arribats a aquest punt, s'ha de tenir present que circula una idea perversa segons la qual hi ha gent del món de la cultura i dels espectacles que viu de les subvencions i que això no pot continuar en aquest temps de crisi. És una idea perversa, perquè semblaria que aquesta gent no dóna res a canvi. Això quan els diners públics rebuts ens els tornen amb escreix escrivint textos que ens emocionen i fan pensar, representant obres que ens construeixen, llegint poemes que ens pertanyen però ignoràvem, divertint i educant els infants, creant imatges que expliquen el món, fent música que alegra la vida. Tot això ho estem perdent i si encara continua és perquè aquells que ho fan no defalleixen. Gràcies.