A tots els malparits

Han passat a la història aquells temps en què als pobles tothom deixava la porta oberta i ben just es passava el forrellat a l'hora d'anar a dormir. Era un costum que venia de lluny, perquè tampoc no tenien gaire res per ser rampinyat, però envejo aquella mostra de confiança amb el veïnat, i aquest és un dels valors positius que no hauríem d'haver perdut. Ja fa anys que la gent posa panys triples, vidres blindats, portes de ferro, reixes (que ja han provocat més d'un mor dels de dins..), que hi ha por als desconeguts... i que hem passat d'un extrem a l'altre. L'onada de robatoris, violents o amistosos, dels darrers temps demostra una vegada més que tota prevenció és poca, perquè el lladregot de torn se les empesca per esquivar les nostres tímides defenses. A petita escala tenim aquests problemes, però en el que estem ben desemparats és davant l'onada de robatoris institucionalitzats: com s'entén que haguem de pagar el deute dels bancs i, en canvi, aquests arruïnin impunement els estalviadors i encara no hi hagi cap directiu bancari a la presó? Com tenen la barra de mantenir sous milionaris a gent que ha fotut a la misèria centenars de milers de famílies? És un clam d'indignació, tot i que aquí ens dirigim als lladregots de pa sucat amb oli que s'aprofiten de la gent que té la confiança d'obrir al desconegut que sap enredar amb quatre paraules amables manllevades d'algun altre veí desprevingut que ha donat informació sense saber que facilitava la feina a un malentranyat que té el seu objectiu en la confiada gent gran i els arranca els quatre bitllets que puguin tenir a casa. Robar és sempre condemnable, i aprofitar-se dels avis té doble delicte. I ja no parléssim dels despietats que són capaços de picar i fer mal a una persona indefensa... No es pot entendre com es pot ser tant miserable, tan roí i tan desgraciat. Als delinqüents refinats els exigim una bona temporada de presó, perquè n'aprenguin, però a aquests desgraciats que enreden vells ni tan sols els desitgem que els estovin bé (segur que s'ho mereixen), ni que siguin tancats (quan surtin seran pitjors), només que arribin a la vellesa i, quan ja no es puguin defensar, es trobin amb gent com ells, que els humiliïn, els prenguin el poc que puguin tenir i els facin adonar que han viscut una vida de merda i que ja no tenen qui els la netegi.