LA COLUMNA
Pasqua de Resurrecció
Tant de bo que la Pasqua de Resurrecció religiosa ho sigui també en la vida civil
Quan la Pasqua cau pel març, el diable treu ses arts; Pasqua marcenca, fam primerenca; Pasqua marçal, misèria morta. Aquestes sentències (al web Refranyer temàtic n'hi ha més) auguren una mala anyada en un calendari que es regia pel cicle agrari amb referències a les festes religioses. Avui la fatalitat d'una Pasqua marcenca es compleix de forma ineluctable. Pinten bastos, les coses no milloren i cada any —cada dia— que passa el panorama és més negre. El país és pobre de solemnitat i les converses de la gent traspuen una desesma sòlida, d'un pessimisme radical.
Avui ja no és el calendari del pagès qui dicta el temps col·lectiu, sinó la distribució de vacances, ponts i caps de setmana. Fins i tot l'agricultura, considerada el sector primari per excel·lència, s'ha reconvertit en bona part per esdevenir terciari, una porció més de l'enorme pastís dels serveis que és el turisme. En un establiment del Pirineu em deien fa uns dies que està essent un any pèssim i que ha fallat el turisme de neu perquè ha nevat massa. Però no cal anar a fora per sentir els planys del comerç. A Barcelona hi ha botiguers que han tancat aquests dies per fugir i oblidar la llarga sequera dels calaixos eixuts.
Tant de bo que la Pasqua de Resurrecció religiosa ho sigui també en la vida civil. La pega és que els mateixos governants que van provocar l'estimbada, prediquen resurrecció com un disc ratllat, prometen brots verds en una estepa cada vegada més àrida, i diuen que ja hem tocat fons mentre continuen cavant per anar encara més avall. I els que avui són a l'oposició pinten un paisatge apocalíptic i callen la seva responsabilitat en la tragèdia. Dit això, us desitjo, amics lectors, una bona Pasqua, i que no falti la mona, encara que sigui senzilleta, feta a casa i coronada amb un ou dur. Que la funesta Pasqua marcenca no ens faci perdre la tradició i, fins on sigui possible, l'alegria.
