De què pots haver mort si et dius Berezovsky?

La mort de Boris Berezovski, un dels homes més influents a la Rússia dels 90, ha arribat unes setmanes després que la d'Hugo Chávez. Com amb Chávez, també amb Berezovski periodistes i partidaris d'ell han dit que potser ha estat assassinat. De Chávez, Nicolás Maduro va dir que els americans li havien inoculat el càncer. Mentre escric aquestes ratlles, de Berezovski de moment res, tot són rumors i sospites. Però, com que els seus pitjors enemics eren russos i com que estava exiliat, de moment, l'única cosa segura és que és mort. Abans de fer-ne l'autòpsia, la policia va buscar restes de substàncies químiques, biològiques o radioactives a la casa de Sunnigdale on vivia. Però res. La notícia, doncs, era que no hi havia notícia. “A hores d'ara, no tenim cap evidència que suggereixi que una altra persona estigui implicada en la mort”, va dir un investigador. No va dir que no hi hagués un assassí, només que no en tenien cap evidència. Amb la gent com vostès o jo, normalment els metges se centren a dir de què podem morir-nos si no els fem cas. Amb la del nivell d'Hugo Chávez o de Berezovski, continuen tenint dubtes un cop són morts perquè no coincideixen a indicar per què han mort. Entretant, els periodistes –generalment més ràpids– fan les seves hipòtesis i parlen d'un possible suïcidi de Berezovski perquè, hores abans, va dir que no veia cap sentit a la vida. Com tothom, saben que un guardaespatlles va trobar el cos de Berezovski: primer, van dir al terra del bany, i, després, penjat. Amb una dada així, Agatha Christie hauria fet una gran novel·la. L'assassí, és clar, no hauria estat el guardaespatlles, Putin o cap altre rus, sinó algú com Angela Merkel. Però Agatha Christie fa temps que també ha mort. I, de moment, els metges no es manifesten sobre Berezovski.