Fer marxa enrere?

En els darrers temps escoltem i llegim, cada cop amb més insistència –a la premsa escrita, a les tertúlies radiofòniques i televisives–, que el procés sobiranista va massa accelerat i que caldria fer una certa marxa enrere. Per una altra banda, des del món polític contrari a la llibertat nacional de Catalunya es fan mil i una interpretacions i justificacions, posant l'accent en la pèssima situació econòmica que vivim, per tal de frenar el procés i dedicar-se exclusivament a “lluitar” contra la crisi econòmica. Aquesta argumentació és un greu error polític i un fabulós engany a la ciutadania de Catalunya que només té la intenció de voler fer descarrilar el procés i que ens oblidem de tot, com si aquí no hagués passat absolutament res, ni la sentència de l'Estatut, ni les ensulsiades contra la llengua i el model d'immersió lingüística a l'escola, ni el gravíssim ofec econòmic en què ens tenen tenallats des de Madrid. De cap de les maneres, ni el govern català ni ningú pot trair l'esperit, i la lletra consegüent, de la manifestació de l'Onze de Setembre del 2012. De fet, la gran equivocació dels qui proposen fer marxa enrere és que no tenen en compte que la crisi econòmica –dura, pura i estructural– i les legítimes ànsies polítiques de llibertat nacional i sobirania plena són un mateix combat: és una mateixa qüestió que no es pot escindir. Sense el control de la gestió política, plena i integral, sempre estarem supeditats als dictats de l'Espanya eterna, de matriu castellana, que sempre ha jugat en contra nostre i que ha intentat aniquilar-nos durant més de 500 anys. A més, en els darrers temps han succeït una tirallonga d'esdeveniments, molt concrets, que fan impossible que ens puguem creure els cants de sirena d'un govern espanyol que sempre menteix i que, actualment, té la credibilitat política –no només en el contenciós català– sota mínims. No podem, sota cap concepte, fer marxa enrere, perquè això implicaria l'assimilació total; malgrat que l'enemic intern, els poderosos, el panxacontents i els quintacolumnistes intentin fer-nos creure que no disposem de mitjans, alguns parlen d'intendència, per continuar pel camí de la llibertat nacional. Quines bestieses diuen aquests senyors, perquè, en el fons, sempre, tot ho paguem els catalans i, sense dèficit fiscal, amb 16.000 milions més cada any, no ens trobaríem en les dificultats actuals. En síntesi, que fer marxa enrere implica desvertebrar completament la construcció nacional. No ho podem tolerar de cap de les maneres.