Llop

La campanya turística d'hivern ha estat excepcionalment bona al Pirineu: la neu ha estat abundant fins al punt que a hores d'ara algunes estacions d'esquí continuen venent forfets, i el públic nacional, tot i la clatellada de la crisi sobre les economies domèstiques dels catalans, ha respost de manera esforçada i generosa a la crida anual de les estacions i els hotels de muntanya. El sector confia que en el moment del recompte final de temporada s'hauran superat els dos milions de visitants a les estacions, per damunt dels 1,7 milions de la temporada anterior.

Però temo que l'oasi blanc d'aquesta temporada no liquida del tot les amenaces per a un sector que durant els darrers cinc anys ha viscut amb l'ai al cor pels capricis meteorològics. Durant l'última dècada les estacions catalanes han funcionat gràcies als sistemes de neu artificial, instal·lats amb un esforç inversor colossal que va conduir bona part d'aquestes empreses al col·lapse financer i al seu rescat posterior per part de la Generalitat, que ja és accionista majoritària de la meitat de les estacions, en un sosteniment públic que l'administració justifica per la necessitat de no deixar caure el principal recurs econòmic i demogràfic de les comarques de muntanya. Algunes previsions científiques assenyalen que, al ritme actual, d'aquí a dues dècades l'augment global de les temperatures al Pirineu farà inviable econòmicament l'esquí en cotes superiors als dos mil metres. Cal pensar en alternatives.

Ho serà el món salvatge? Fa cinc anys, a la Val d'Aran hi havia manifestacions contra la reintroducció de l'ós bru per l'atac a un caçador. Ara, la vall està a punt d'obrir un centre de fauna a Bossòst amb óssos i llops en semillibertat. A Isil, al Pallars, promocionen el turisme de l'ós amb un centre d'interpretació, i a Orlú, a la Cerdanya, atreuen visitants amb l'esquer del llop retornat al Pirineu. Hi ha una nova sensibilitat. De tant veure les orelles al llop, al final resultarà que la solució era el mateix llop.