L'amagat

Encara que sigui per submergir-nos a tots en un realisme descarnat en què l'horitzó immediat és el de la mera supervivència, prefereixo mil vegades més un president que doni la cara, com va fer ahir Artur Mas, a un altre que un dia sí l'altre també evidencia el seu pànic als periodistes o, el que ve a ser el mateix, a donar explicacions als ciutadans. Mariano Rajoy, el mateix que en el seu discurs d'investidura es va comprometre a “no amagar-se” i a “dir sempre la veritat”, va tornar a comparèixer ahir parapetat al darrera d'una pantalla per estalviar-se preguntes incòmodes, i no només sobre el cas Bárcenas. Una posada en escena que situa el discurs en segon terme, perquè alimenta la sensació que qui parla no vol dir res i a més no és de fiar.