Avui és festa
Llonganissa
Amb els anys, les persones aprenen a descartar additius, a despullar-se
de les capes absurdes
que s'acumulen
al llarg de la vida
Una marca de llonganissa divulga el seu producte anunciant que és la que porta menys coses. Ni això, ni allò i allò altre tampoc. Mai com en aquest anunci alimentari s'havia fet evident l'axioma avantguardista: menys és més. En el món del porc, com menys, millor. Es veu que fan una llonganissa que només és llonganissa. Miracle! Les implicacions, però, són sinistres. Fins ara, què menjàvem quan menjàvem llonganissa? Resulta que el nou producte ha abandonat el gluten, la lactosa, els sulfits, la soia i els colorants. N'eren sis i ja no en queda cap. Què hi queda, doncs? Els anunciants emeten un missatge tranquil·litzador: la nova llonganissa està elaborada “només” amb carn de porc. Al·leluia! Perquè acabi de quedar clar, els que elaboren aquest producte exòtic ens proposen una idea que el bon Obèlix trobaria alarmant: el millor és el que no porta. Es tracta de valorar el que no hi ha. El sabor extraordinari de l'absència... La lliçó implícita de l'anunci és aplicable a l'home en general. Amb els anys, les persones aprenen a descartar additius, a despullar-se de les capes absurdes que s'acumulen al llarg de la vida i a conformar-se amb ser qui són. Com la llonganissa, així l'home: anys i panys a la recerca de l'ingredient bàsic, dels valors essencials. I aquest procés és exactament el mateix en què es troba immersa la nostra societat, que, d'espant en espant i de perplexitat en perplexitat, necessita una nova èpica regeneracionista, un assentament en valors sòlids i essencials. Potser per això els detalls de franciscanisme del nou papa han estat percebuts com a reconfortants i han obtingut una acceptació generalitzada. La situació actual és refractària a qualsevol excés de revestiment. Els additius, en qualsevol camp, han esdevingut sospitosos. Decebuts amb els efectes col·laterals de l'abundància, els temps de penúria reclamen contenció i un retorn al rovell de l'ou. Som en temps de Back to basics, que diuen en anglès. O com diuen els de la llonganissa, és temps de trobar la gràcia (i el gust) en descartar tot el que és prescindible.
