de set en set
Escalons i portes
Brodsky va dir que la memòria s'assembla a una biblioteca en desordre alfabètic i sense que hi hagi les obres completes de ningú. A Joseph Brodsky van donar-li el premi Nobel l'any 1987. Va començar escrivint en rus i va acabar en anglès perquè va exiliar-se als Estats Units. Fins fa ben poc, en català, no el podíem llegir gaire. Però últimament hem tingut sort. L'any 2011, Viena Edicions va publicar la traducció que Marcel Riera va fer de La marca d'aigua; Publicacions de la Universitat de València ha publicat la de Torcal i Company de La Cambra i mitja, i ara, Edicions del 1984 ha posat al mercat les cinc-centes planes dels Poemes escollits, que ha traduït Judit Diaz Barneda. Tal com ens diu David Castillo en el pròleg, recordant Brodsky, només es tracta d'omplir les paraules noves de formes velles perquè “la Poesia és una art de formes cultes que ja han estat descobertes i utilitzades per altres abans”. Escric tot això pensant en Sant Jordi. Una allau de llibres no sempre ben escrits, no sempre ben traduïts –Brodsky deia que l'única relació que hi podia haver entre un autor i el seu traductor és que el traductor el matés– i no sempre ben editats inunda aquests dies les llibreries. Com és sabut, també la crisi s'ha estès entre editors, llibreters i autors. A França, un govern un xic més culte i ric ha obert una línia d'ajuda a les petites llibreries. Ja veurem si funcionarà. Aquí, però, de moment, res de res. Vivim a la intempèrie. Molts editors, llibreters i autors catalans veuen més que mai Sant Jordi com una oportunitat per poder refer-se. Ni que fos una mica perquè Sant Jordi és una flor que fa estiu, la nevada assegurada de tots aquells que llisquen fent equilibris pel món dels llibres. A més de la crisi, en contra, hi ha la ignorància, les inèrcies i tots aquells llibres que no fan res més que tapar llibres com els de Brodsky. N'hi ha, és cert, que ajuden a arribar-hi com els escalons d'una escala. Però molts d'altres barren el pas. Són portes tancades.