Escac a la corona
La fotografia de la família reial explica amb precisió l'actual situació de l'Estat. Fins i tot, la impossibilitat de realitzar aquesta fotografia, si no es redueix al màxim, com es demostra en la instantània de la sortida de la tradicional missa de Pasqua de la catedral de Palma. La reialesa, en procés de desballestament, només s'aguanta a l'entorn del príncep Felip i la plebea Letícia, tot i que algunes veus expliquin a cau d'orella suposades desavinences entre la parella. Els Borbons passen hores baixes, quan falten pocs dies per al 14 d'abril, aniversari de la cacera elefantística però també commemoració d'un altre esdeveniment lligat a la monarquia.
Quan la malmesa estampa corporal de Joan Carles recorda cada vegada més l'època mantinguda a còpia dels comunicats d'el equipo médico habitual, amb l'afegitó d'exposar a la llum pública la bugada de les peces més íntimes de la pròpia vestimenta, cal pensar que les referències al paper que jugà en la primera transició ja són insuficients i, com a màxim, es pot parlar d'una biografia amortitzada. A part d'això, “la professional” sembla cremada pel foc purificador gestionat per les deesses gregues. De les princeses –que han perdut l'estatus principesc– ni en parlaríem, si no fos que el jutge Castro s'ha entestat a demostrar que allò de la impunitat de la sang blava no és altra cosa que un conte de fades i que tothom ha de respondre dels seus actes, es digui senyora Maria o es digui infanta Cristina. En la partida, la família reial està més que mal col·locada i bufen vents de canvi de cicle.
Més que mai els extrems es toquen i tot indica que, a la pell de brau, els radicals de dretes i esquerres coincideixen en les aspiracions republicanes, quan els moderats d'una i altra tendència voldrien mantenir la monarquia, si bé la figura de Joan Carles no els dóna gaires bones cartes. L'escac a la corona és persistent, més pels propis errors que per les virtuts del contrincant. Cada vegada s'evidencia més que estem a l'inici d'una segona transició, un pas endavant en l'estructura de l'Estat, i que si la monarquia vol intervenir en el nou procés, només pot fer-ho a partir de confiar la corona al príncep hereu. Avui, apostar per Felip VI és una manera de salvar la corona; potser demà ja no serà possible.
