LA COLUMNA
Es va quedar ben descansat
“No podem perdre de vista les persones. El nostre objectiu ha de ser construir un món en què totes les persones disposin de les oportunitats per viure una vida plena en condicions de seguretat i dignitat.” “Els nostres esforços han d'anar dirigits a crear un entorn en què els menys afavorits tinguin l'oportunitat i la capacitat de deixar de ser-ho de la manera que triïn ells mateixos.” “No n'hi ha prou a treure els homes i dones de la pobresa, hem d'aspirar adonar-los oportunitats per desenvolupar en llibertat i seguretat un projecte vital per a ells i les seves famílies de manera sostenible per al medi ambient i en societats que no deixin enrere els membres menys afavorits.”
Subscric totes les frases del paràgraf anterior. Van entre cometes perquè són del discurs que va fer dijous Mariano Rajoy a l'anomenada Consulta d'Alt Nivell sobre la Fam i la Nutrició organitzada per l'ONU i presidida per Ban Ki-moon. Rajoy es va quedar ben descansat. Va parlar “en benefici de les persones més vulnerables” gairebé com ho fa el nou papa Francesc. Va ser un discurset admirable, rodó, ple de compromisos amb els febles.
Rajoy no es va estar d'invocar els drets humans, la democràcia, l'ecologia i el medi ambient. Que Europa hagués reptat Espanya per una llei hipotecària injusta, que les clàusules abusives hagin saltat a la palestra per les mobilitzacions populars, que l'estafa de les preferents s'hagin rabejat amb la gent gran mentre els estafadors es feien la barba d'or... Tot això no té res a veure amb les Nacions Unides ni amb els pàries de l'univers. La pobresa del món serveix per fer discursos deslligats de la pràctica política. Tampoc l'ensabonada de Rajoy a les Nacions Unides no té res a veure amb la doctrina de l'ONU que proclama el dret d'autodeterminació dels pobles. A l'hora de fer discursos, Rajoy ho té ben fàcil: presumeix del contrari d'allò que fa.