Príncep de què?

Fa vint-i-tres anys, en la primera visita oficial del príncep de Girona a la ciutat que dóna nom al seu títol, una cobla tocant La Santa Espina va servir per ofegar els xiulets i els crits d'una part de la gent que omplia la plaça del Vi. La imatge del príncep saludant des del balcó de l'ajuntament, indiferent al ruixat, mentre un parell de carrers enllà els antidisturbis carregaven contra els manifestants, és la fotografia perfecta de la hipocresia que sempre ha embolicat les visites de la família real. Però els temps canvien i la gent ja no està per a gaires teatres, de manera que si la visita es fes ara segurament costaria trobar una cobla amb prou decibels per apagar la indignació del carrer. La prova és que aquells que fa vint anys xiulaven ara tenen representació institucional i han aconseguit que en el proper ple es debati si cal deixar de reconèixer el títol principesc i reconduir la fundació que du el seu nom. Tant si es vol com si no es vol, tal com diu la lletra de la famosa sardana.