El paper del paper

Cada cop que entro en una oficina de l'administració pública em sorprèn la quantitat de documents que arriba a haver-hi, de documents en paper vull dir, que són els que es veuen al cim de la taula, en prestatges, a sobre els armaris... Els despatxos de l'administració s'han tornat silenciosos des que en van desaparèixer les màquines d'escriure i la pràctica de marcar amb tampons els documents, aquelles patacades enèrgiques que els funcionaris clavaven a la taula en un gest i una imatge que ara hem tornat a veure, en forma de caricatura, a la pel·lícula Anna Karenina. S'han tornat silenciosos però segueixen generant volums inabastables d'expedients en paper, un material que es resisteix a desaparèixer tot i l'avenç tecnològic i els esforços i recursos que s'esmercen a desenvolupar l'administració electrònica. Tant és així que el Plan Avanza 2, del Ministeri d'Indústria, té com un dels seus principals objectius fer desaparèixer el paper a totes les administracions públiques exactament l'any 2015. No és un error, no; serà el 2015. Més exactament, el canvi es produirà el darrer dia del 2014 perquè el 2015 ja no n'hi ha d'haver. Afirma el ministeri que el Plan, alimentat per fons europeus, va bé (“va bien” llegeixo encara avui al seu web). El físic Niels Bohr ja ens va advertir que “les prediccions són molt difícils, sobretot si són sobre el futur” i precisament per això no deixa de sorprendre aquest contrast entre l'optimista i contundent versió oficial i la pràctica i realitat dels despatxos que no estan a la seu del ministeri. “On els amagarem?”, em va preguntar un responsable d'una administració a qui vaig fer saber que el 2015 ja no hi hauria papers als seus despatxos. “Haurem de demanar una pròrroga”, em va dir rient. Tard o d'hora (deixem-ho així) el paper efectivament anirà desapareixent. Vist amb perspectiva hem d'admetre que ha estat i és un material extraordinari. L'utilitzem des del segle XIII i vuit o nou-cents anys després encara es poden llegir les paraules que algú va escriure amb el càlam i amb tinta feta artesanalment. D'aquí a deu o vint anys, en canvi, què es podrà llegir d'allò que avui escrivim amb l'ordinador? Arribats a aquest punt m'animo a formular (ara sóc jo) una predicció. El paper no desapareixerà. En el futur el seguirem fent servir però només per als documents essencials, els més importants o valuosos. Menys paper però per a una funció molt important. Serà així. Ja ho veuran. D'aquí a cent anys en tornem a parlar.