Príncep

El príncep espanyol Felip de Borbó es passejarà avui per la comarca del Pallars Jussà. Visitarà pantans i centrals elèctriques amb motiu del centenari de la construcció de les primeres hidroelèctriques de Catalunya. La visita es produeix en un moment delicat. Elèctric, podríem dir. La monarquia espanyola sembla haver esgotat el seu cicle actual i la seva maquinària treu espurnes: al rei Joan Carles el qüestionen fins i tot els
articulistes espanyols més monàrquics, que l'empenyen a passar el relleu al fill per poder canviar la façana sense haver de tocar els delicats fonaments que sostenen l'invent.

Però el curtcircuit va més enllà de la persona del rei. Estan saltant els fusibles de la casa reial: una infanta imputada, un gendre tocant el dos cap a Qatar, partits reclamant els números reals, mai millor dit, de la reialesa. Ja no és un problema de falta d'empatia d'un rei enxampat de cacera amb amistats extraoficials, mentre els seus súbdits passen la pitjor crisi en setanta anys. Ara és un problema polític: si la monarquia no pot acomplir la seva única funció política, que era un paper moderador i de consens en les polítiques d'Estat, quina funció li queda? Amb Catalunya, la monarquia no va moure ni un dit per frenar les campanyes anticatalanes amb motiu de la reforma de l'Estatut, ni ha estat ara capaç de reaccionar amb intel·ligència i equilibri davant la cada cop més clara i majoritària voluntat dels catalans d'autodeterminar-se en llibertat i democràcia.

Tampoc són temps brillants al Pallars Jussà: el fracàs del projecte d'esquí immobiliari a la Vall Fosca i, ara, la decisió del govern espanyol de buidar l'acadèmia de Talarn, han tallat la font d'ingressos presents i futures per als negocis locals. Tant fort és el cop que la comarca ha engegat una ofensiva de dinamització econòmica. I mentre el territori engega un pla B, la sensació és que la monarquia espanyola, i l'Estat en general, no només no tenen pla B, sinó que, cas de presentar-lo ara, ja farien tard.