Política i Twitter

El politòleg italià Giovanni Sartori va publicar els anys noranta Homo videns, en què indicava que la televisió estava transformant la democràcia. L'homo sapiens capaç de reflexionar i de forjar opinions havia estat substituït per un nou model d'individu que era incapaç de construir abstraccions i que estava dominat pels fluxos de la imatge. La televisió s'havia creat com un espai clau per a la creació d'opinió pública i els polítics passaven de ser gestors dels béns públics a comentaristes de la política. La societat teledirigida espectacularitzava els discursos i generava una deriva constant cap el populisme. Quan va publicar el llibre pensava en el nou model que sorgia a la Itàlia de Berlusconi, en què el poder polític i el poder mediàtic estaven a les mans d'una sola persona.

Avui tot fa preveure que l'homo videns ha passat a la tercera edat i que ha estat substituït per un nou homo Twitter que ha transformat el poder unidireccional en poder en xarxa. Des de l'aparició d'internet, nombrosos teòrics han parlat del fet que vivíem en un temps de canvi en el paradigma de la comunicació i que la nova democràcia política trencaria amb els vicis de la democràcia dominada pels mitjans de masses. Es cert que internet i les xarxes socials han permès que s'ampliï l'espai públic i que esdevingui més plural. També han permès que s'estableixin noves formes de ciutadania sense necessitat de passar pels mediadors. Avui tenim un espai comunicatiu descentrat que trenca amb les jerarquies. La societat s'escampa en xarxa, no es troba subjecta a mecanismes de control i els discursos professionals estan obligats a conviure amb els amateurs. L'homo Twitter sorgit pot convocar revoltes alternatives (15-M o plaça Tahrir) i provocar grans cismes en la política. La nova societat en xarxa, però, no suposa la fi del populisme. La demagògia de la societat teledirigida ha estat substituïda pel soroll d'un seguit de subjectivitats que no han estat educades en la reflexió, sinó en la creació de consignes breus i eficients. El nou homo Twitter és un individu qualsevol que es creu dipositari d'una opinió exquisida i converteix la ignorància en demagògia i aquesta en la cacofonia que envaeix les xarxes. És cert que poden sorgir models polítics alternatius, però també sorgeixen discursos poc articulats que, des de la demagògia, desestabilitzen algunes de les grans conquestes que l'homo sapiens va dur a terme en nom de la llibertat.