Des de baix?
La monja Teresa Forcades i l'economista Arcadi Oliveres van engegar la setmana passada el Manifest per a la convocatòria d'un procés constituent a Catalunya, amb el propòsit inicial que, abans de Sant Jordi, s'hi hagin adherit cent mil ciutadans. La presentació pública del Manifest la van fer mitjançant una entrevista conjunta a can Barberà (el Singulars de TV3), en un programa que va obtenir una mitjana d'audiència de 218.000 espectadors.
No tinc cap dubte de la bona fe de Forcades i Oliveres, però em sembla que el títol mateix del programa, Singulars, que van fer servir per fer públic el Manifest: “Teresa Forcades i Arcadi Oliveres entren en política” és enganyós. Una de les tesis principals del Manifest té a veure amb el fet que “l'actual ordenament polític ha fracassat”; i l'objectiu “no és crear un partit polític nou”, sinó que cal “un canvi de model”.
En una època en què el descrèdit concret dels polítics ha derivat en un descrèdit en abstracte de la política, Barberà (lliurat a la màxima “no deixis mai que la realitat t'espatlli un bon titular”) va fer un regal enverinat a Forcades i Oliveres, que en el decurs de l'entrevista van haver d'aclarir en més d'una ocasió que la seva feina “no és encapçalar la candidatura”.
Tant en l'entrevista com en el Manifest (es pot accedir fàcilment a tots dos documents per internet), Forcades i Oliveres insisteixen en la idea d'iniciar el procés constituent “des de baix”. Òbviament és una metàfora. Però equivocada. Imagino que “des de baix” es refereix a la tercera part de la població que viu en la pobresa (inclòs el 12% que viu en la misèria); és a dir, els que tenen “menys” (menys diners). La metàfora és clara: “menys és baix”. Però equivocada quan allò que es vol és igualar la societat i eliminar-ne la verticalitat.
Venint com vénen de la tradició cristiana, no s'entén per què Forcades i Oliveres usen el terme metafòric “des de baix” per referir-se a les persones. El Crist no va fundar l'Església situant els homes “a dalt” o “a baix” (¿o potser sí, que els apòstols van ser els primers d'estar “a dalt”?) Déu va crear l'home i després la dona, diuen els textos sagrats, però l'un i després l'altra, no l'un “a dalt” i l'altra “a baix”. Caldria exigir un esforç conceptual més elaborat per no classificar “a baix” els pobres i els mísers, sinó tot al contrari, classificar-los “a dalt de tot” de la jerarquia social perquè, classificar-los “a baix” és fer servir el mateix marc mental de l'estat de les coses que es vol capgirar.