L'orella del lleó

En Janot Carbonell és actor i a vegades col·labora en les presentacions d'un llibre de contes infantil adreçat als més petits. És un llibre titulat És estrany, que va escriure la seva amiga Núria Colom i que parla d'amistats sorprenents. Per exemple: la d'una girafa i una marieta, la d'un cocodril i un ocell, o la d'un elefant i una tortuga. La resta dels membres de la família animal del conte els observen i pregunten desconcertats sobre les raons que justifiquen l'afecte que ha sorgit entre dues criatures d'aparença tan diferent. Potser, diuen, perquè tots dos tenen taques? O perquè tenen antenes? En Janot, que va néixer a Ribes, que ja sobrepassa folgadament la cinquantena i que és un individu poc convencional en molts aspectes, demà presenta a Llagostera una obra de teatre conjuntament amb el seu amic Kissima Sillah, un gambià de 19 anys que a penes fa tres anys que viu a Catalunya i que, tot i tenir una enorme curiositat i una fam insaciable de coneixements, viu emotivament arrapat als orígens. L'un és més aviat tel·lúric i l'altre tendeix al cosmos, i, per tant, la seva mirada sobre el món deu ser forçosament diferent, però això no ha impedit que travessin una sòlida amistat. Ambdós són membres de Llagostera Solidària, parella lingüística i, coses de l'ofici i del natural creatiu d'en Janot, van decidir convertir les trobades periòdiques en assajos d'una obra que farien a benefici de l'entitat de la qual formen part. Probablement perquè en Kissima, a més del valor i l'animositat dels que han travessat mig món a la recerca d'un futur, té sempre els ulls i la ment oberts, va acceptar sense pensar-s'ho gaire i, des de fa uns tres mesos, saben que demà, el mateix dia en què fa molts anys es va proclamar una república lluminosa, ells havien d'estrenar una obra de teatre. L'adaptació d'un text d'en Koltés escrita per en Janot i que en Kissima, amb el seu inesgotable sentit de l'humor, ha anat fent progressivament seu. Si se li pregunta, en Kissima explica que, pocs dies després d'haver començat els assajos, mentre s'esforçava per memoritzar un text escrit en una llengua que a penes fa tres anys que va sentir per primera vegada, se sentia com si l'haguessin animat a agafar la orella a un lleó, convençut que tan dolent era seguir-hi arrapat com deixar-la anar. Ara, diu, el lleó ja s'ha convertit en un gatet. Deu ser tot una lliçó de vida. De la voluntat i el valor, i de la relació entre dos éssers dels quals no sabria dir si el que els uneix són les taques o les antenes. No deu ser important determinar-ho. En Janot, que ara ja quasi parla sarahule, segurament diria que tots som fets de polsim d'estrelles o invocaria el cèlebre monòleg de Shylock per recordar-nos que aquí tothom sagna, riu i plora.

Sigui com sigui, demà a les set, al Teatre Casino Llagosterenc, presenten un experiment teatral extraordinari, i, a més de la possibilitat de col·laborar en una bona causa, ens proporcionaran una prova valuosa que, a uns i altres, sovint pretenen espantar-nos amb lleons que són gatets.