Presència eterna

Som molts els que hem vist néixer i créixer la revista Presència, que n'ha passat de verdes i madures fins arribar a avui plena de vida tot i que cal tenir en compte que la vida en el món de la comunicació no segueix els mateixos esquemes que en altres mons. Fa pocs dies, Narcís-Jordi Aragó ens oferia un magnífic treball en forma de llibre, que deixa constància d'una etapa important de Presència, que, com he dit, molts vàrem viure-la de més a prop o de més lluny, fins al punt que se'n va fer una edició oral, a la Casa de Cultura de Girona, quan una vegada més la revista va ser tancada pel franquisme amb una excusa qualsevol.

Periòdicament, els lectors pregunten per Presència, normalment amb una certa inquietud, ja que la revista amb tots els seus alts i baixos ha aconseguit que molta gent dels Països Catalans l'hagin fet seva, l'estimin. Per això avui és agradable poder parlar d'una nova etapa de Presència, que esperem i volem que sigui millor. No puc deixar de recordar el dia que El Punt va assumir Presència com a suplement dominical del diari. I no ho puc oblidar perquè en aquell moment jo era el director del diari. Presència se n'anava a l'aigua. Havia nascut amb uns objectius, era l'únic mitjà en català que deia les coses pel seu nom –per això les multes baixaven cada dos per tres–. Havia sortit de Girona però des del primer dia es va intentar que fos oberta a tot el país, molts i molts dels col·laboradors eren de fora, i això va ajudar a mantenir forta la moral per arribar a viure moments polítics diferents dels que vivíem, com diu l'Aragó en el seu llibre. Com deia, la situació havia canviat i els pobres voluntaris que anaven traient periòdicament la revista ja no sabien què fer. Havia nascut un diari en català a Girona, molt més actual i complet que el que podia fer Presència. El Punt la va assumir, moguts més que res per la valoració històrica de la revista. Vam salvar un mort i manteníem un moribund, ja que en aquell moment El Punt tenia feines a subsistir. No hi havia un duro, dit clar i català. I Presència la fèiem amb la mateixa gent de la redacció, que ja era escassa per treure cada dia un diari.

La revista es va anar consolidant amb canvis, uns millors i altres pitjors, fins arribar a avui. Diumenge passat ja se'ns va anunciar tota una nova revista per al dia 28 d'aquest mes, o sigui diumenge vinent. Avui ja en tenim un tast amb un treball documentat i seriós sobre els 129 presidents de la Generalitat de Catalunya. El canvi, segons s'explica en el mateix diari d'avui, serà de fons, però també de forma. Al llarg de la història de Presència l'hem vist amb vestits diferents, s'ha de dir que sempre per motius econòmics, però intentant treure'n el màxim de profit. Diumenge vinent Presència sortirà amb vestit nou, més gran, a tot color i amb informació molt actual. Aquest és, segons expliquen des de la direcció, el pas endavant que s'intenta fer. Diríem que assistim al final –sempre relatiu, és clar– de tota una etapa, en la qual s'ha intentat posar ordre entre els diferents productes d'El Punt Avui. Cal evitar duplicitats, per això s'anuncia que els temes de comunicació aniran a Presència, amb un ampli espai. I també hi ha intenció de potenciar el Sortim, una secció que jo sempre l'he considerada molt important per als lectors. Davant meu he vist moltes vegades consultar el Sortim per decidir on anar o què fer. I, a més, un diari com el nostre ha de fomentar totes aquelles activitats que formen part de la nostra cultura. Si no ho fem nosaltres no ho farà ningú.

Pot resultar molt interessant l'espai dedicat a pares i fills. Sembla que darrerament hem oblidat la importància que té l'etapa infantil en la cultura dels nens i nenes. El que aprèn a ballar sardanes de petit, i és només un exemple, en ballarà tota la vida. I com això tantes altres coses. Ajudar els pares a trobar activitats que puguin fer conjuntament amb els fills és un bon servei que farà, sens dubte, Presència en aquesta seva nova etapa.

I també voldria fer un esment especial al tema de l'anglès. Moltes, moltíssimes vegades, els nostres fills ens han agraït l'esforç que vàrem fer, fins i tot superior a les nostres possibilitats, per tal que aprenguessin anglès, molt d'esforç en una època en què no hi havia ni els mitjans ni les facilitats d'ara. Els ha facilitat enormement la vida, ens diuen. I és que avui, sense l'anglès, les possibilitats de trobar treball es redueixen gairebé a la meitat. Em sembla molt bé que l'anglès entri de ple en la nova Presència. Ja sé que és molt poc el que es pot oferir, però si serveix per estimular l'aprenentatge d'aquesta llengua crec que farà un bon servei als lectors.

És un projecte, però totalment tancat i en podrem fruir el proper diumenge. Després vindran les crítiques, que les haurem de fer i les espero. Segur que hi haurà coses a millorar, a canviar. Em sentiria molt frustrat si ningú no en digués res, a favor o en contra. Només ens caldrà esperar una setmana.