Opinió

Sant Jordi

Com cada any, quan arriba Sant Jordi, es fan públiques les dades del consum cultural que tenen a veure amb el món dels llibres. Almenys, aquesta és una constant que es dóna a Catalunya, un país en què, com gairebé tothom sap, funciona una estranya associació d'idees que vincula el sant llegendari amb els llibres. Desconec qui va tenir la pensada d'unir un sant que va viure –si és que mai va existir– ara fa disset segles, amb els llibres. Un sant que, probablement, no sabia llegir ni escriure i que, amb tota seguretat, no va tenir mai un llibre a les mans –la impremta encara trigaria més de mil anys després de la mort del sant.

De fet, a sant Jordi el van popularitzar a l'edat mitjana en forma de cavaller. I així ha arribat fins als nostres dies, com un cavaller solitari, un greu error si es té en compte que els cavallers, només per poder-se vestir (i desvestir), necessitaven un ajudant amb qui compartir les penes i treballs de la ferramenta. Un ajudant que probablement tampoc no sabia ni escriure ni llegir i que, amb tota seguretat, no va traginar mai cap llibre. Però tot això són detalls sense importància, fruit de la barreja de la realitat i la ficció.

La devoció jordiana, tanmateix, ens ha abocat a una societat, la catalana, en què, aproximadament, de cada deu persones, sis llegeixen llibres i quatre no. La qual cosa no vol dir que sis comprin llibres i quatre, no. La notícia “La lectura, en alça”, signada per la periodista Montse Frisach i publicada en aquest diari divendres passat, ens informava que el consum de llibres a Catalunya creix, però es compren menys llibres. Segons sembla, els lectors, cada cop més, accedeixen als llibres per vies alternatives a la transacció econòmica: en lloc d'anar a la llibreria i comprar un llibre, els lectors o bé tiren de préstecs bibliotecaris, o bé d'intercanvis, o bé consumeixen a través d'internet (majoritàriament amb descàrregues il·legals). Si és així, no és estrany que les llibreries pleguin.

Si, paradoxalment, l'èxit del consum cultural (dels llibres) no té a veure amb el consum entès com a compra i venda d'un producte, aleshores, potser no n'hauríem de dir “consum” (un terme econòmic). No tinc gaire clar que els llibreters, els grans impulsors del Dia del Llibre, fa un grapat d'anys, s'encomanessin a sant Jordi per elevar els índexs de lectura de la població, sinó per elevar els comptes de resultats. Em sembla que es van equivocar de sant. Amb la filla del rei a punt de ser devorada pel monstre, a sant Jordi se li ha girat feina, i no està per llibres, vaja.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.