‘Escratx' i governar per decret
En el desconcert polític i social en què estem immersos, en què res és el que és, ni tan sols el que sembla, ha entrat amb força el debat sobre l'escratx i la seva viabilitat, tan ètica com estètica. Tot és una controvèrsia entre partidaris i detractors, amb arguments de tots colors i amb detalls que fins arriben a debatre el nom correcte (per favor, en català escratx, segons reivindiquen els impulsors de la PAH). Ara bé, els arbres amaguen el bosc i la polèmica sobre el mètode quasi aconsegueix amagar l'autèntic debat, que no és altre que la legislació sobre el tracte als afectats per hipoteques inabastables i els problemes dels desnonaments salvatges. Compte, doncs, a no convertir el mètode en una finalitat per si mateixa.
No voldria caure en el mateix defecte, però el sentiment d'impotència i la irritació generalitzada justifiquen moltes actuacions, fins i tot les desesperades. Jutjar l'escratx des de la tranquil·la situació d'una tertúlia d'opinadors i/o en un article periodístic és un luxe que no es poden permetre la majoria d'afectats per la pressió del desnonament ni per l'acció impersonal dels qui executen la llei de la selva. El trencament del diàleg social mai no pot ser atribuït al comportament dels febles, sinó que s'hauria de buscar la responsabilitat dels forts. Queda dit.
Tot és opac, però és significatiu que en tota l'actual etapa democràtica s'hagin presentat al Congrés de Diputats 37 textos de lleis promogudes per la iniciativa legislativa popular (més de cinc-centes mil signatures de suport) i només tres s'hagin admès a tràmit. I encara, que l'actual govern estatal del Partit Popular renunciï al debat parlamentari i hagi tirat endavant 31 lleis generals per mitjà de decrets llei, segons la legislació vigent però negant la possibilitat d'expressar la disconformitat parlamentària. A més, aquesta setmana s'ha aprovat, només votada pel PP, la nova legislació sobre desnonaments i s'ha fet en comissió, no en el ple, amb un text base presentat per la PAH (un milió i mig de signatures) que ha estat potinejat pel PP fins a no ser reconegut pels seus impulsors. Talment, en vista de la impotència legislativa només queda l'aire fresc del carrer.
