Feina d'UTE TRUITA

Permeteu-me, lectors potencials, que utilitzi aquestes primeres línies per interessar-me per com li ha anat el viatge, fins a Palma de Mallorca, a Cecília Fernández, que fins fa quatre dies era la jutgessa titular del jutjat número 8 de Figueres, ara en comissió de serveis en un jutjat de les Illes. Si preocupat em tenien els ous i la seva salut, és de columnista ben nascut preocupar-me per la salut del vol de fugida gallinàcia a la pàtria de l'ensaïmada. Tot bé, jutgessa? La fugida, plàcida? Cap problema amb la sobrassada? M'alegra saber-ho. Ja ho ha explicat, als seus nous companys, allò de la batuda dels ous? Han rigut? L'han recriminada? Sóc un tafaner, m'encantaria saber-ho. Però no ho sabrem mai. De la mateixa manera que tampoc ningú li obrirà expedient, ni l'amonestarà privadament o pública. I no és de justícia. Ha deixat fer malbé 380.000 unitats alimentàries en format d'ou, malgrat haver estat informada des del primer minut de bullició per la policia incautadora. Jutgessa, és molt fàcil: “Ho sento molt. M'he equivocat i no tornarà a passar.” Aquest “ho sento molt” –col·lectivament i des dels jutjats de Girona– encara sonarà millor. Ara, aquí, qui entoma el remenat de les 31.666,66 dotzenes (periòdica podrida) d'ous és el jutge Jesús Càrdenas, i el primer que ha fet ha estat ordenar als serveis territorials de Justícia que es desfacin dels rovells, la clara i les closques, més les oueres corresponents (suposo?). I Justícia diu que buscarà ajuda per transportar-los de cop, o en fases, fins al seu destí: la deixalleria de restes orgàniques. Ep!, si paguen bé, em comprometo a constituir una UTE (Unió Temporal d'Empreses), tipus la del TAV, per a aquest fet i sense cops, que són ous! Ja tinc el nom: TRUITA (Treballadors Reciclats Units per Incinerar Tones d'Aliment). De feina, n'hi haurà, i per dies, més que en un outlet. I si hi tornen, els jutjats, feina infinita, em temo. Amb la granota groga corporativa corresponent, el casc de closca ídem –com Calimero–, una llarga cadena humana, enllaçada, ou a ou, fràgil, d'un en un, transportats didàcticament, com a escarni, per valorar la pèrdua, per saber de què parlem, en senyal de dol per la fam al món... Què, cou?