Domeny

Era el gener del 39. Les tropes de Franco ja havien pres Barcelona, i avançaven cap a Girona; començaven a llançar bombes per intimidar. La població civil aterrada fugia de la ciutat. En aquella família el pare era al front de combat. La mare va agafar d'una revolada el petit que no tenia ni dos anys. Era qüestió d'anar a un lloc més segur. L'àvia va dir que no es volia moure del pis de la Rambla. Preferia morir allà mateix. De fet, una bomba va caure a la casa del davant i la va ensorrar i ella ho va veure, impertèrrita, sense moure's del braser. Els fugitius passaren el pont de la Barca i varen trobar acull en un pas de Domeny, on s'havien instal·lat de qualsevol manera moltes altres famílies gironines. Des d'allà observaren amb espant els avions en el seu “càstig” incessant sobre la ciutat. Però la mare tenia encara una altra preocupació: el petit, acostumat a fer caca en un orinal, es negava a fer les feines de cap altra manera. En un moment de pànic, per a una mare, es barregen els sentiments més profunds amb les conveniències domèstiques. Passaven les hores i el necessari esdeveniment no es produïa. Buscant en un munt de desferres abandonades, finalment es va trobar un vell orinal que no tenia ni cul, abonyegat i brut. Fou suficient per tornar les coses a la normalitat. Un descans. De retorn a Girona, passat el perill, hi havia cossos de soldats morts, escampats per la Devesa. Començava la dissortada postguerra franquista...

Sempre que passem per Domeny, la vista s'escampa cap aquelles terres. El lloc no ha canviat gaire. Girona es va annexionar Domeny fa una pila d'anys, però no se n'ha cuidat. La carretera conserva la mateixa traça que tenia fa setanta anys, amb poques variacions i millores. Algunes persones hi han perdut la vida. Però ara s'ha convertit en un parany: el fet d'haver-se obert un pas de l'autopista a tocar de Sant Gregori ha comportat un intens augment de trànsit, provocat encara més perquè és un tram d'autopista que pot esdevenir gratuïta. En els primers dies els automobilistes no estaven prou al cas de la utilitat d'aquella sortida però ara ja s'han posat a to, i molts la troben convenient per al recorregut que han de fer. Aquí, ningú ha mogut un dit. Feia molt de temps que es coneixia la decisió d'obrir aquella sortida i, per tant, la ciutat podia preparar-se adequadament per entomar l'allau de trànsit que havia de produir-s'hi. S'haurà pensat que ja es desvia pels accessos de la urbanització que va des de la rotonda de Taialà fins a les instal·lacions de la Nestlé. Allà, hi varen instal·lar uns promotors un parc infantil, d'un quilòmetre de llargada, atapeït de jocs i bancs de descans, i molts gironins el “descobreixen” i hi fan via amb la mainada. Fins fa poc, el trànsit rodat era mínim. Però ara alguns conductors deixen l'estreta carretera de Sant Gregori i passen per la nonada urbanització –no hi ha construccions habitables– a tota velocitat. Una pilota que s'escapi i un nen tot darrere pot provocar la primera desgràcia. Si més no, caldrà col·locar-hi tanques de seguretat. Domeny ha servit per a iniciatives privades, però la ciutat ha fet poc per integrar-lo dins el perímetre urbà. Una deixadesa. Ara no se'n pot desentendre.