‘Man hunt'

El 21 d'abril del 2012, la Fox TV va emetre el darrer episodi del programa America's most wanted, que després de vint-i-tres anys en antena era el més vell de la televisió americana. El programa que va començar buscant gent desapareguda –a la manera de ¿Quién sabe dónde?– i va acabar col·laborant amb la policia en la captura de delinqüents. També va tenir un paper actiu en la recerca de sospitosos d'Al Qaida després de l'11S. Resulta curiós que un any després d'haver plegat, la idea de la cacera a l'home (man hunt) s'hagi amplificat a Boston, fent que la fórmula del programa traspassi a la realitat. L'estat de setge i cacera dels dos sospitosos dels atemptats de la marató de Boston va mobilitzar prop de 900 policies, va retenir la gent a les seves cases i la plàcida capital de l'antiga Nova Anglaterra va quedar envoltada d'un silenci estrany. Els dos sospitosos van ser perseguits per milers de policies, assetjats i condemnats a un destí tràgic. Aquest model de cacera que hem vist en moltes pel·lícules, aquest cop, però, no ha funcionat només com una espectacular operació policial, sinó que ha jugat de forma clara amb la complicitat dels mitjans. Des del moment en què van ser identificats els dos sospitosos de l'atemptat, la clàssica fotografia amb el wanted ha estat difosa per les xarxes socials i ha esdeveningut una imatge omnipresent. Els mitjans han creat amb la policia un joc de doble dependència. D'una banda, volien oferir l'espectacle en directe i projectar la realitat com si fos l'apèndix d'una ficció; de l'altra, desplegaven tot un seguit de pistes que reforçaven l'estat de setge. El que ha dominat l'escena no ha estat només el poder de les grans cadenes de televisió –des de l'ABC a la CNN– o dels corresponsals de premsa estrangers, sinó sobretot el poder alternatiu de les xarxes socials. La cacera era tuitejada i vista per televisió al mateix temps. Les càmeres dels mòbils donaven angles i punts de vista imprevistos de la situació. Boston no va ser ocupada pels policies, sinó també per les imatges. Aquesta dimensió de la informació converteix la cacera del passat cap de setmana en un abans i després en el món informatiu. És com si la coneguda llei de la frontera, consistent a defensar-se de l'enemic interior, adquirís proporcions insospitades. A Boston es va passar del gran circ mediàtic a l'adrenalínic espectacle de les noves tecnologies.