Immersió o assimilació

La darrera resolució del TSJC, en relació amb la qüestió lingüística, és molt preocupant: va deixar molt malmesa la immersió lingüística. És cert que aquesta sentència es pot recórrer, però el fet que un alt tribunal digui per escrit que només que un alumne (els pares) ho demani tota la classe ha de canviar de llengua, és dir, passar-se al castellà, posa de manifest la precarietat política i jurídica de les lleis i les institucions catalanes. De fet, això ens hauria de conscienciar que, ni en la qüestió de la llengua, els catalans no tenim res blindat. A més a més, aquesta decisió judicial, al meu entendre molt injusta, podria tenir conseqüències funestes per a la cohesió social de Catalunya.

No hi ha dubte que la qüestió es planteja entre la immersió –un model d'èxit, avalat per Europa, que manté l'equilibri social i permet respirar a la llengua pròpia de Catalunya– o bé l'assimilació uniformitzadora, tal com està succeint al País Valencià i a les illes Balears. És molt inquietant que davant de la situació d'assetjament –per terra, mar i aire– que pateix actualment la nostra nació catalana, i que es concreta en un ofec econòmic brutal, en el tema de la llengua estem sofrint una terrible involució espanyolista, tant en l'àmbit judicial com en l'estrictament polític. No és trencar cap secret afirmar que des de les altes instàncies de l'Estat espanyol s'està articulant una autèntica planificació anticatalana que afecta tots els sectors econòmics, polítics i culturals. Això està carregant els neulers i vol fer diana en la llengua catalana, per tal de fer possible que –en menys de 50 anys– la substitució lingüística sigui una realitat. En vista d'aquest panorama, tan regressiu, ens cal un estat català com l'aire que respirem. Necessitem avançar en la sobirania plena i tenir competències exclusives en immigració. Que un requisit mínim per residir a Catalunya sigui el coneixement del català, com al Quebec ho és el francès. Ara no va de broma: si no ens espavilem de debò, si no ens emancipem de l'imperi, molt aviat perdrem la llengua. I si perdem la llengua ho perdrem tot. Només amb l'estat propi la immersió té futur a casa nostra. Només amb l'estat propi es pot garantir la supervivència de la nostra llengua: la joia col·lectiva més preuada de la nostra, estimada i mil·lenària, nació catalana.