De la vaca al futbol

Els ànims futbolístics espanyols estan de baixa. Ja poden fer gestos de valentia i d'orgull, ja poden parlar de remuntades històriques. Aquesta setmana pot ser la setmana tràgica per als seguidors del Madrid i del Barça. Començar un partit amb tres o quatre gols en contra és tenir mala peça al teler. Jo no crec pas en miracles, de moment. Els nois alemanys semblen més alts, més forts, més bons, més motivats i més de tot. Potser és la raça ària, amb els reforços eslaus que vénen al cas. En fi, ja ens ho trobarem els que mirem com corre la pilota de peu en peu.

“És cert que ens varen apallissar –em diu aquell amic que entén tant de tot–, però jo sempre creuré que tot plegat era un pacte, un acord. Vostè s'imagina que les coses haguessin anat a l'inrevés? Dos equips espanyols eliminant-ne dos d'alemanys el mateix dia que els governants de Madrid estaven demanant de genolls i amb llàgrimes als ulls al govern alemany una petita millora en les condicions exigides de dèficit per poder tenir accés a demanar més crèdit. Hauria estat una mena de burla. Així que, deixi's d'orgues, els vam deixar guanyar.”

És possible que s'ho cregui. Aquest home veu conspiracions a tot arreu. Sempre troba explicacions estranyes per a les coses més normals. No estic pas per discutir-li res.

“D'acord que l'àrbitre es va empassar un penal, potser dos, però els tres primers gols alemanys contra el Barça s'havien d'anul·lar. No m'ho negarà. I el quart va venir quan l'equip ja anava endavant, a la desesperada, per marcar. Si fins i tot en Bartra atacava! Allà tots jugaven al mateix joc. Estava escrit qui guanyaria. I no li parlo del Madrid perquè no el vaig mirar. Però m'hi jugo el que vulgui que tot devia ser igual.”

Val més seguir-li la veta. Amb el seu raonament, si volem que els que manen a Madrid afluixin una mica les exigències de dèficit a Catalunya, el millor que podem fer és començar a perdre partits fins que el Real sigui campió de lliga.

“Tenim massa punts d'avantatge –diu, tot rumiant– i se'ns veuria el llautó. Això que vostè proposa s'havia d'haver pensat abans, discretament. És molt tard. Però caldrà tenir-ho en compte per a la temporada que ve.”

Doncs, apa, els regalem la lliga de futbol, els facilitem la dècima en el que puguem, cedim la copa i el que convingui a canvi d'un bon finançament, del respecte degut a la cultura, de la consulta que volem fer... No està pas mal pensat. El 2014 pot ser un annus horribilis esportivament, però un any de glòria nacional.

“No, tot això que demana és massa. Vostè vol que ens tornin la vaca i la vaca no la deixaran pas mai. Podem regatejar en el repartiment de la llet, però munyir, el que se'n diu munyir, només munyen ells.”

Doncs potser haurem de parlar amb els alemanys directament. No li sembla?