Ull de peix
Bèsties atàviques
Qui no ha superat l'odi a la dona no sabrà mai què vol dir ser lliure
M'indigna la reacció de la carcúndia francesa a propòsit dels matrimonis homosexuals, uns energúmens sorgits directament de les cavernes. ¿Sabeu què hi ha rere la defensa a ultrança de la família tradicional? ¿Sabeu per què els Rouco i els Reig parlen de demografia des del seu celibat voluntari? Ras i clar: els atavismes, que són a la medul·la del baix ventre, als racons foscos i hostils del cervell de la bèstia humana que ha costat mil·lennis de civilitzar.
El moll de l'os: l'acte sexual és una humiliació, una victòria i una vexació que els mascles homínids exerceixen sobre la dona. Aquest glop que els ha quedat arrapat a les vísceres de quan trescàvem pels arbres i no havíem inventat la parla, encara cueja. ¿Com és possible, clamen des de la foscor els monstres atàvics, que un home se sotmeti a la humiliació a què està obligada una dona? Perquè són com dones!, conclouen. Tant és així que, culturalment, alguns homosexuals es comporten com dones (tots tenim baix ventre i tots tenim memòria atàvica); entendre que l'acte sexual és una lluminosa relació lliure entre adults, del mateix o de diferent sexe, és quelcom que s'aprèn a les aules i als llibres, a les sales de concert i a les galeries de pintura; és Messi marcant un gol prodigiós i Elena Barraquer curant els ulls d'un nen africà depauperat; és l'alada música de Mozart i és el sarcasme divertit del cavaller Tirant; és un petó, humit i llarg, entre dues boques que es desitgen i es miren com a iguals; i és una escuma de marisc de Ferran Adrià; és la mirada escrutadora i humaníssima d'Antoni Miró i les notes trencades i adolorides d'Ovidi Montllor quan canta Montserrat. És la civilització, caram.
Qui no ha superat l'odi a la dona no sabrà mai què vol dir ser lliure. La desconfiança en la seva llibertat, la sospita que, portadores de vida com som, podem prendre les regnes de la societat: això és el que provoca les celles corrugades de Ruiz Gallardón, que es creu l'amo de l'úter de les dones. Les cavernes. El fangar venjatiu de la negació del pensament.
