‘La mirada persistent'

Només d'entrar, el visitant es troba cara a cara amb Julián González de Soto, el paül fundador de l'Institut Ramon Muntaner, pintat per Antoni Masriera, professor del Centre i un dels primers artistes moderns que va haver-hi a Figueres. Don Julián, de cos sencer i pràcticament de mida natural, fa un gest que sembla voler-nos acompanyar pels dos pisos de la magnífica exposició. Passem i de seguida trobem una maqueta que representa la tramuntana de Berga i Boada, un Bernini empordanès si l'escultor hagués arribat a confegir-la a mida gran. Llàstima. Retrats vuitcentistes de dames i criatures figuerenques, i panoràmiques de la Rambla (curiosament una s'anuncia com a “Pujada del Castell”) amb menestrals i pagesos que venien a mercat. Seguim. Vistes de masos, creus de terme, esglésies, i d'horts, canyers i xiprers de Vilabertran, perquè el camí que mena a aquest poble va ser pels pintors empordanesos el leitmotiv més recurrent, el que per als impressionistes del París contemporani foren les vinyes i molins de Montmartre; l'explicació és que els mestres, com ara Juan Núñez amb Dalí, Reig, Baig, Bech de Careda, Lluís Vayreda... els enviaven –i ells mateixos també ho feien– a pintar del natural en aquest paratge proper. Avancem. Pep Ventura, els gegants i en Berruga, que ja fou retratat fa un segle i quart. Segurament ja al primer pis, tres retrats del llegendari i desconegut alcalde Puig Pujades que li feren Dalí, Marià Llavanera i Lluís Bagaria. Una còpia d'un paisatge de Carme Roget, la novieta de Dalí. Cap al final els més recents comptant que tots, llevat de Joan Paradís, ja són morts: Vallès, Bonaterra, Sibecas, Capelleras, Massot... i els que em deixo, tots amics i possiblement influïts per Fages de Climent, que veiem retratat per Felip Vilà. I no hem dit res de les referències que l'exposició fa dels protectors i entusiastes: Rubaudonadeu i Tutau en el segle XIX, i Puig Pujades i Fages de Climent en el XX. Demà al Museu de l'Empordà de Figueres s'inaugura aquesta exposició excepcional lligada a l'obra del mateix títol que acaba de publicar Mariona Seguranyes. Més de cent quadres de pintures i dibuixos mostren al públic l'evolució artística del que es coneix com a Escola de Figueres. Més de cent peces, moltes de les quals no havien estat mai a l'abast de la mirada del públic –bona part provinents de cals Puig Pujades i Bonaterra– i que constitueixen un plat excepcional de Fires que no es pot perdre ningú no ja que estimi la pintura, sinó que pensi que toca de peus en terra empordanesa.