“No som una ONG”

Vaig llegir aquesta frase en el context d'una informació que relacionava un empresari del tèxtil de Reus amb la catàstrofe de Dacca, on més de 400 treballadors van morir esclafats en l'ensorrament d'una fàbrica.

Altres col·legues ja han posat noms i cognoms a un dels investigats per la seva suposada responsabilitat en la catàstrofe, i per mi l'únic interès de saber que és un català és el fet de denunciar que també a casa nostra hi ha empresaris desaprensius. Un empresari que en una entrevista el 2009 deia allò de “nosaltres no som una ONG, i cada moneda compta”. No cal ser una ONG per fer les coses amb consciència, ni un cooperant per entendre les relacions comercials en clau de justícia. I tampoc no podem ser tan hipòcrites de no condemnar totes les marques de les etiquetes trobades a la fàbrica, entre les quals algunes de molt conegudes i nostrades. Entenent que hi ha drets dels explotats i deures dels qui els exploten. Uns drets i uns deures que s'obvien massa sovint. Els ignoren empresaris locals o estrangers sense escrúpols, i autoritats locals que miren cap a una altra banda a l'hora de fer complir les normes i després de la desgràcia corren a reclamar responsabilitats. I les víctimes, sempre les mateixes.

Invertim en consciència. Si cal obliguem els nostres emprenedors i les grans empreses a relacionar-se amb el sud amb justícia. Crec haver-ho escrit abans: política exterior comercial també la poden dissenyar els valors de la cooperació. No és acceptable anar a Bangla Desh i aprofitar la manca de control per obligar milers de persones a treballar sense drets en un edifici malalt que els ha matat. Com tampoc no ho és retallar l'etiqueta de la peça de roba que ens acabem de comprar per cinc euros orgullosos de la ganga. Perquè l'etiqueta diu moltes coses (SETEM, campanya Roba Neta), també dels qui les fan cosir ben lluny de casa. És l'hora de regalar valors sòlids, condemnar els immorals i actuar de manera responsable.