Cercle Català a Madrid

Des de fa temps, les diputacions catalanes patrocinen en bona part la festa major del Cercle Català de Madrid, al voltant de la diada de Sant Jordi i de la Mare de Déu de Montserrat. És un gest que, per tant, repeteixen cada quatre anys –no debades al país hi ha quatre diputacions–, i enguany ha tornat a tocar a la Diputació de Girona. Com que se'm va encarregar el pregó de les festes, vaig tenir la satisfacció d'acompanyar el diputat Xavier Soy, que ostentava la representació oficial, fins a la capital de l'Estat. Tot i la crisi, el cap de setmana ens va oferir un Madrid amb molta gent pel carrer, en una autèntica ebullició, que circulava per la Gran Via cap a la plaça d'Espanya. En aquesta plaça és, precisament, on té la seu el Cercle, ben situada i gran, amb moltes possibilitats, ateses les dependències que aplega: despatxos, sales diverses, entre elles la d'exposicions, teatre, biblioteca, restaurant... en resum, un patrimoni immobiliari important. Ara bé. El Cercle Català, com les nostres associacions del Principat, pateix el problema de la successió. Els dirigents són gent gran, els socis també van posant anys, les obligacions pesen...I la joventut, en els actes importants, brilla per la seva absència. En vaig veure una representació, això sí, en una saleta on feien per la televisió el partit del Barça. De cara als interessos de Catalunya allà les coses van a la inversa d'aquí. Els familiars dels catalans que es van instal·lar a Madrid a vegades són nadius ja de la capital –fins i tot les mateixes esposes dels dirigents del Cercle– i els descendents comuns, a poc a poc, s'han anat identificant amb la cultura castellana, si més no amb la llengua. És a dir, han fet, precisament, allò que ens agradaria que fessin els qui vénen a viure a Catalunya, procedents de més enllà de l'Ebre: integrar-se en el lloc on viuen. Des d'aquesta perspectiva, però, el Cercle esdevé cada vegada menys un reducte de catalans ben definits. No és estrany, aleshores, que et recomanin que facis el pregó una mica en cada llengua, cosa que, en principi, et ve força a repèl. Ens explicaven que el Cercle té un nombre de famílies associades que sobrepassa les quatre-centes i escaig. Sospitem, però, que la presència d'aquests afiliats a la seu de l'entitat no és molt constant i, per tot plegat, les seccions se'n ressenten i els ingressos que s'haurien de generar, també. Per això demanen ajuda oficial. Però possiblement també, tot i la dificultat, s'haurien de replantejar la trajectòria i, sobretot, quin és el seu futur.