Govern i oposició

El govern és el govern, l'oposició és l'oposició, i cada un ha de fer el paper que li correspon. Això és l'ABC de la política aquí i pertot, però aquests darrers dies sembla que es vulgui oblidar. El govern tripartit de la Generalitat està molt satisfet amb l'acord de finançament a què ha arribat amb el govern de Madrid, i ho celebra. És lògic que ho celebri, si tan bé el troba. L'oposició de CiU no el troba tan bé, i ho expressa. És lògic que ho expressi, si així ho pensa. També és lògic, perquè forma part del joc, que el govern vulgui fer entendre a l'oposició que hauria d'unir-se a la seva alegria i que l'oposició demani que el govern participi dels seus recels i desconfiança. Quan es va produir el famós pacte del Majestic entre Jordi Pujol i José María Aznar va passar el mateix: CiU va presentar el pacte com a molt avantatjós per a Catalunya i l'oposició li va penjar la llufa de tots els mals, fins ara.

El que comença a ser estrany és que el govern tripartit es dediqui, més que a celebrar l'èxit del finançament, a vilipendiar l'oposició perquè no toca les castanyoles com fa ell. I quan una cosa és estranya s'ha de fer mirar. Si en el moment del pacte del Majestic CiU hagués aconseguit que l'oposició, llavors formada pels tres partits que ara governen, abonés l'acord perquè era el millor que fins llavors s'havia aconseguit per a Catalunya, com podria sostenir ara el tripartit que aquell era un desastre en comparació amb aquest? Si el govern tripartit està tan segur de les bondats del sistema de finançament que ha aconseguit, que ho celebri. Ara: si tant insisteix que l'oposició també ho faci al final arribarem a pensar que no està tan segur que l'acord sigui bo, i que pretén neutralitzar l'oposició perquè un dia, quan els diners no arribin o Zapatero digui que s'hi repensa o es renegociï el que ara s'ha negociat o es comprovi que trigar un any a cobrar és molt, no pugui dir que ja ho havia advertit. I si tot va bé i els compromisos es compleixen i l'oposició ha de callar, millor per a tothom i, políticament, per al tripartit.