Sòlida convicció

Coneixent els germans Roca, estic convençut que, des del cim, van saber distingir com mai la diferència entre la valoració que fan de la teva obra i la convicció íntima que tu mateix en tens. En Joan declarava l'endemà: “Això d'aquestes llistes és un joc una mica bèstia i per això en volem prendre una certa distància.” És, justament, la distància que els ha fet estar on són ara. Per descomptat que estaven contents, “contentíssims”, perquè una cosa no té res a veure amb l'altra. Sempre que sàpigues que el primer premi de tots l'atorgues tu en la intimitat, conscient d'estar fent una feina d'alt nivell. Ara són a dalt (com si ser tercers i segons del món en els últims cinc anys no comptés!) i per molts anys, però ells ja saben que la decisió d'un jurat respon a uns criteris subjectius encara que el jurat sigui ampli i universal. La festa és magnífica perquè el reconeixement és unànime i tots ens en sentim partícips: per devoció a la seva feina, perquè és un al·licient per al país, perquè implica, per damunt de tot, la certificació universal dels valors de la tradició i del geni, agermanats en un barri obrer.

Però jo em quedo amb dues anècdotes que em sembla que són les que il·lustren no solament el seu tarannà sinó la manera d'afrontar els dos impostors, com deia Kipling: l'èxit i el fracàs. La primera es titula Tot continua igual. Hi ha efervescència i bombolles, però la mare, la Montse, diu: “Ells són 50 que cuinen per a 40; nosaltres som 3 que cuinem per a 120.” I afegeix: “ No sabríem fer el que fan ells.” És a dir, treball i humilitat. Res no canvia, encara que el premi sigui tan decisiu. I la segona rep el nom d'Ell va plorar. El dia que sabem que El Celler és el primer del món, pel carrer, un cambrer de sala veterà, jove però fidel als Roca des de fa anys, m'atura i em diu: “¿Ja ho saps, no?” Ens abracem. Ens mirem. Ens tornem a abraçar. Diu: “Ploraré.” Plora. Quasi no parlem. Aquesta és una aventura compartida, un
èxit de tres que fan que molta gent sigui feliç. Més enllà de l'escalafó, del podi. Lligats al sentiment més íntim, a la més sòlida convicció.