Les nostres ties i els nostres reis

Com a Anglaterra, a Holanda van de reines i no de reis. Ara, als holandesos, la reina Beatriu els ha plegat després de 33 anys d'estar seient al tron. No passa res: ha deixat de ser Reina i s'ha convertit en Altesa Reial. Poc a veure, doncs, amb un lampista amic meu que, veient que en Rajoy dubtava, ha passat de ser lampista oficial a prejubilat pels pèls. Aprofitant la proesa, el biògraf oficial de la nova Altesa Reial, ha comparat Beatriu amb la reina Juliana, la seva mare. Ha dit que “Beatriu volia ser una gestora eficaç i no una persona normal i propera com va voler ser Juliana. Juliana va voler ser tan normal i propera que, en els seus últims anys, era molt semblant a moltes dones de la seva generació, tots hem tingut una tia que s'hi assemblava!.” Potser ben bé tots, no. Alguns deuen haver tingut més d'una tia així, d'altres, cap; i alguns altres no deuen haver tingut ni tia. Com tanta altra gent, però, jo n'he tingudes tantes que, si ara hagués de dir quina de les meves ties s'assemblava més a la reina Juliana no sabria per quina m'hauria de decantar. Algunes s'hi acostaven poc, d'altres, en canvi, també van ser “normals i properes”. Si més no, en alguns moments de la seva vida perquè, com és sabut, l'espècie humana és imprevisible, l'evolució, imparable, i no hi ha ties o reines que se n'escapin. També aquests dies, uns quants periodistes han buscat petroli a les hemeroteques i han recordat que la reina Juliana anava amb bicicleta per Amsterdam i que es trobava un cop a l'any amb els escriptors a fer una cervesa. Què els diré? Amsterdam és prou planera com per poder anar amb bicicleta còmodament. Però els escriptors? Ai! No compto que els d'Holanda siguin diferents dels d'aquí. Molts deuen ser, doncs, també com reis sense tron. I deuen estirar el cap igual que si fossin dracs. I a Holanda, pobres, no hi ha un Sant Jordi que els mati.