la columna
‘Econòmics'
Merkel mai no comprarà duros a quatre pessetes
Allà dies parlar del banc d'Anglaterra i de l'esterlina era topar amb una fortalesa de segles. El governador del susdit banc encara viu voltat d'un cerimonial gairebé majestàtic en honor d'una institució on tot sembla etern. D'Anglaterra n'han sortit els teòrics més lluïts i serenys del liberalisme. Mentre els americans volen agafar el toro per les banyes, els anglesos maneguen el diner com els seus nobles aconseguint la guilla atiant canilles de gossos ensinistrats. Avui dia s'ha acabat la cacera de la guineu, però verolen les escoles d'alta economia. A Londres n'hi ha una de les més importants del món. No cal dir que a Cambridge hi deu haver més d'una escola sobre el tema, aconduïda per sapientíssims professors, contrastats pels sapientíssims professors d'Oxford. Més o menys morts de gana, a tota universitat anglesa, sigui de trons sigui de piules, hi deu haver la seva càtedra d'economia.
Fins m'imagino que en aquella escola de treball surrealista del Tom Sharpe i el seu Wilt hi deu haver un mort de gana fent de professor d'economia perquè no serveix per res més. Fins i tot a la universitat de Durhan, famosa pels estudis de divinity que vol dir teologia, potser la caritat cristiana hi acull algun economista que amb prou feines distingeix el penic del xíling.
En aquestes i més els anglesos gallejaven pel món marcant els seus productes amb el famós “made in England”, que assegurava la seva qualitat. Sense moure's d'aquesta, el Rolls Royce era una perfecció, el Bentley s'hi acostava i el Jaguar feia feliç qualsevol fill de milionari tant o més que lluint un Ferrari.
“Cosas veredes, Sancho.” El Rolls Royce i el Bentley són dels alemanys i em sembla que el Jaguar és dels indis de l'Índia. Sense que hagin servit de res les velles tradicions econòmiques de l'illa. Ja s'ho podien esperar. La senyora Merkel, amb una cara de bacallanera del Born que no enganya, mai no comprarà duros a quatre pessetes ni en vendrà a sis, cosa que fan sovint els nostres llorejats economistes. I no parlem de Madrid, de Bankia i d'aquells ineptes.
